Mare Insoportable

Hola, primer de tot voldría demanar que em poseu com anonima. I ara lu important: els meus pares porten separats bastant de temps ya i tot anat perfecte però desde ya fa un temps la meva mare i jo no ens parem de cridar i plorar. Te explicu la situació jo treballo bastant al col.legi per treure molt bona nota, de fet he tret un 9 de curs, per així aconseguir un estiu perfecte però no es així. La meva mare no em deixa anar enlloc, sinó suplico, perque tinc ke estar amb ella les 24 hores del dia i cuidar la meva germana (4 anys) com si fos la meva filla (la meva mare diu que es la meva responsabilitat) i no es així jo no he demanat una filla però es veu que no ho enten. Ademes ella no em deixa ni tancar la porta de la habitació, ni la del lavavo,ni cap perquè sinò no estic amb ella, tambe m'insulta a mi i a les meves amigues! Bueno ya veus quina situació més díficil encanvi el meu pare es de tot el reves em deixa fer lu que ma mereixo i em tracte super bé. Que faig ?Demanu custodia?Es que ya no puc viure més així de aquesta manera. Es molt important que contesteu lu més aviat possible.

Hola lauritaa! Sóc l'ELi AUlet. Psi`cologa d'Interpersonal. Entenc com et sents iq eu estiguis enfadada...Em sap molt greu el que li passa a la teva mare. Segurament està passant per una molt mala època i necessita un cop de mà. Està clar que tu no pots donar-li tot el cop de mà que encessita. Abans de prendre decisions més estrictes intenta demanar ajuda a algun adult de confiança. Intena que puguin aprlar amb le teu pare ( no se com està la situació. Si hi ah molt de conflicte potser serà complicat però busca't algu que us ajudi. Algun familiar si pot ser!).

Si no trobes a ningú més li hauries d'explicar al teu apre, però amb delicadesa, entenent que al teva mare tot això ho fa per a què segur que ho està passant malament i potser no pot explicar-ho, o ...no se..etc.

És just que lluitis per al teva autonomia. També és natural que ell et marqui alguns limits, eprò es clar, ahn de ser límits clars i necessaris per al teva educació. Ni més ni menys!

Intenta parlar amb ell tranquil.lament. Escriu-li una acarta si no te'n surts. però no lidiguis atacant ni enfadada,. Explica-li com et fa sentir tenir tanta carrega familiar. Explica-li el que necessites..etc. Potser així, si es pot psoar al teu lloc serà més fàcil trobar punts en comú.

Escolta la a ella també. Demana-li què li passa, eprquè et necessita tan. i si podeu resoldre-ho d'una altra manera.

una abraçada.

Eli Aulet www.interpersonal.cat