siusplau estic desesperada

holaa! el meeu novio, de caracter, es molt especial. Ell passa de tot. Abans erem millors amics i era fantastiic! jo estava bojament perduda d'ell i ell de mi, canviava la seva manera de ser, jo l'importava i no passava de mi. Quan vem comensar a sortir al principi anava molt be, pero a mesura que passava el temps, passava de mi, ja RES era com abans. Sempre va amb una nena que pel que sembla ara es la seva millor amiga. Jo soc molt molt molt molt gelosa i cada cop que la posa a l'estado o quan els dos estan en linia, em pico moltissim perque suda de mi per parlar amb ella. Jo sempre faig milers de coses per ell, i mai em diu gracies ni res, en canvi quan la nena aquesta diu una estupida frase, ell li dona mil gracies, li dedica l'estado del whatsapp i li fa un monument, mentres tant jo, amargada. El cas es que ara que portem 6 mesos, m'estic comensan a cansar de ser sempre la nena bona i tragar-m'ho tot. Hi ha amics que em diuen que si no estic be es millor que talli amb ell. Pero no puc tallar amb ell! lestimooo moltissim, mes que a mi mateixa! avui a H2O (la serie de les sirenes) el noviu d'una es feia un peto amb una altre nena per l'emocio. Al meu novio li han quedat bastantes i me imaginat que el dia que li donguin les notes despres de les recuperacions, com la seva amigueta estara alla, per l'emocio, que ells tambe es farien un peto, i me comensat a agoviar un munt i buuff... abans sempre em deia bondia i bonanit, pero ara m'ho diu dos cops al mes! sempre l'he d'obrir jo, i encara que em proposi no obrirlu, ho acabo fent perque el trobo massa a faltar. Li dic de quedar pero ell mai pot. A mes ara que estem a l'estiu, jo marxo al meu poble i el meu ex d'alla es veu que encara li agrado, i dos nens mes que estan realment be em demanen lio. Dons clar! jo els hi dic que no, pero ves a saber tu que fara el meu novio al seu poble... i aixo no ho puc parlar amb ell per dos motius: el primer es que com passa de tot, si li dic tot aixo que penso, comensara a dir q soc molt gelosa que soc una exagerada i noseque i s'enfadara(que es veritat, pero a ell li molesta obviament) i el segon motiu es que quan li he de dir alguna cosa d'aquestes, ho porto tot ben pensat al cap, i hi vaig super decidida, pero li miru als ulls i... maremeva se m'obliden les paraules, em quedo en blanc, no puc enfadarme amb ell i em fa moltissima rabia! a vegades es tan adorablee... i a vegades tan odioos! se que si el deixo, m'arrepentire mil perque potser si que mestima de veritat, pero com te aquesta actitud... a mes es molt timid! la gent d'avui en dia es tan falsa que ja no se si el que sent es veritat o no... quan ens liem jo noto que li agrada, pero buff, nose... siusplau ajuda

Hola! Sóc l'Eli AUlet. Psicòloga d'Interpersonal. En aquesta situació et recomano que et plantegis què és el que més et convé. En el que expliques hi ha molta preocupació i no és natural. Has de fer-hi alguna cosa: o parles amb ell o et planteges deixar al realció si no et compensa. Entenc que te l'estimis, eprò tu ttambé tens dret de sentir-te estimada i pel que expliques ara mateix haurieu de parlar per ajustar aquesta atenció. Cal que su sincereu de què sentiu ara. Les emociosn i els sentiments poden canviar i aquí no hi ha res a fer. Tots ens hem d'afrontar a aquests canvis per aprendre, fer-nos forts i ser més feliços. Pren tu la iniciativa de parlar i veuràs com et compensa!! sigues valenta!!!

Endavant
ELi Aulet www.interpersonal.cat