-ems-14

hola, tinc por a quedarme sola i no quedarme sense amics, ara estic veient que van marxant molts amics i que ja casi no tinc a ningu amb qui confiar, no se amb qui parlar. Un nen me a demanat per sortir pro ns si dirli qe si o que no, tinc ganes de dirli qe si pro no se si es pq el nen qe magrada de veritat suda de mi i me parla borde. Les meves notes, no es qe aguin sigut molt bones, un notable, dos o tres bens,una amb un insu i les altres amb suficients... pro les he aprovat menos angles que em costa i els meus pares estan enfadat amb mi per qe diuen qe no mesforço i jo si qe mesforço!! i estic cansada de sempre lo mateix, a mes sempre discuteixen i em poso mal quan u fan, per qe em posen al mig. Una amiga meva diu qe li dic coses per les esquenes i no es veritat i no se com ferla creure qe no ho faig.. :c i tinc por a ferme gran:$ De vegades tinc somnis o em maten o em suicido... algun cop me he intentat suicidar...

Hola! Sóc l'ELi AUlet. Psicòloga d'Interpersonal. Entenc com et sents! A vegades es passen moments que primer ni un sap perquè tot va així...però al final tot t'he un sentit i s'aprenen moltes coses i té recompensa. Bàsicament un es fa molt més valent i desaparèixen moltes pors !!!!

Entenc que t'hagis sentit sola, però no és així! Mai estem sols. Semrpe hi ha alguna persona que està disposat a donar-nos un cop de mà o a distreure'ns. Mira, un noi t'ha demanat per sortir. Potser no e´s el qeu vols, però almenys és una senyal de que no li ets tan indiferent a la gent.

Ara mateix estàs en un moment de la vida que et passen moltes coses noves i que també has de construir una relaicó diferent amb els pares. T'aniràs fent gran i a poc a poc els normes han d'anar canviant a casa, per respectar-te la teva autonomia i responsaiblitat però a poc a poc, aquest és el camí.

Parla amb els teus apres de com et sents, ells et poden donar un cop de mà. Diga'l-s'hi com et sents quan discuteixen. Parla amb la teva amiga i digua-li que et sap greu que pensi això i que no e´s cert!!! Marca aquests límits a la gent del teu entorn i dóna't temps epr anar acceptant el qeu no va com vols. És natural a al vida que no tot vagi bé sempre. La felicitat es basa en crear moment de diersió i tranquil.litat també i de fer créixer l'esperit de lluita.

Potser algun moment has pensat en llençar la tovallola. Però jo et diria que parlis amb els apres i algun adult epr a què t'ensenyin estratègies per a superar els mals moments i els conflictes positivament. Així t'aniràs sentint més forta.

Pots plantejar fer una teràpia o aprlar amb adults que et donguin pistes per anar escrivint el teu camí.

Fes plans i disfruta'ls!! organitza tu moments amb amics i sola en els que et sentis bé!!

una abraçada!

Eli AUlet www.interpersonal.cat