Ingrès?

Hola,
a la meva millor amiga recentment li han diagnosticat TCANE , depressió i també ens han dit que si segueix sense tractament podria desenvolupar ansietat (ja que presenta alguns símptomes, però no tots i encara no són greus/són lleus). Hem estat pensant quin tractament (l'he acompanyat a diverses consultes perquè se sent més segura i l'ajudo a expressar-se) seria el més adient i la m'ha dit que estaria disposada a ingressar en una clínica o en un centre perquè, tot i que ha acceptat la malaltia, no creu que en el seu entorn diari ho pugui superar i no es veu "suficientment malalta". No sé amb quins criteris s'ingressa o si es pot fer un ingrès voluntari. Sabem que per determinar això s'hauria de fer una visita en el centre per veure com està físicament i mentalment però ens agradaria que ens diguessiu més o menys per on va la cosa. La meva millor amiga ha estat amb períodes depressius i d'estat d'ànim "normals" durant més o menys 7 o 8 mesos i uns 4 o 5 amb depressió pròpiament diagnosticada i s'autolesiona amb freqüència. Des de fa més d'un any que té TCANE: va alternant èpoques de restricció alimentària/dejunis/exercici (pèrdua de pes), èpoques en que utilitza el vòmit autoinduit sense afartaments (pèrdua de pes), èpoques amb afartaments amb vòmits (manté o guanya pes), èpoques en que només s'afarta (guanaya pes) i èpoques en que menja relativament normal. El seu pes varia molt en qüestió de setmanes, però sol estar entre els 50 i els 59 kg, depenent en l'"època" en que estigui, per tant, els seu pes està en la franja sana però la seva pressió sanguínia és bastant baixa i té el nivell de ferro una mica baix. També està fatigadda constantment, té problemes per dormir, pensaments suicides (tot i que diu que no s'atreviria mai), mals de panxa sense cap raó aparent, està molt més allunyada dels amics, canvis d'humor, etc. M'ha dit que té una mica d'inseguretat perquè casa no acaben de poder vigilar-la del tot, ja que segueix amb les autolesions i amagant menjar (tant com per menjar-se'l d'amagat com per tirar-lo i evitar menjar) i, quan pot, torna a vomitar.

Seria possible un ingrès? Ens agradaria saber si hi alguna possibilitat (només en termes generals, que no sigui un "sí" o un "no" rotund), sense haver de fer una consulta presencial sabent més o menys la situació com he descrit. SISPLAU responeu just a aquesta pregunta, perquè hem preguntat a uns quants hospitals i a tots ens han dit que cal una consulta presencial i tal. NOMÉS VOLEM SABER SI HI HA POSSIBILITAT, NO UNA RESPOSTA ROTUNDA, SISPLAU US HO DEMANEM

Moltes gràcies i salutacions

Hola! Sé que és el que us han dit a tots els centres, però és que és la veritat: per saber si la teva amiga està en situació d'ingrés és imprescindible que sigui visitada presencialment pels professionals dels centres. El que sí et puc dir és que els criteris per ingressar a algú que pateix un trastorn de la conducta alimentària són variats: estat físic deteriorat i en risc important per a la salut, intents o pensaments suïcides, agressivitat (cap als altres o cap a un mateix), símptomes molt greus en general.... Pel que expliques de la teva amiga sembla possible que la puguin ingressar, però, insisteixo, per saber-ho ha d'anar presencialment al centre. Et recomano que ens truquis a Fundació Imatge i Autoestima (T. 93 454 91 09), així us podrem explicar quins recursos existeixen per poder ingressar i com accedir-hi. Molts ànims i molts petons!!