Qué puc dónar?

Hola, fa vuit mesos que estic sortint amb el noi de la meva vida, som amics d'ençà que teníem 5 anys, abans de sortir ell i jo érem els millors amics del món. Abans de sortir amb ell vaig sortir amb dos nois més, al primer noi li vaig entregar la meva virginitat i vam estar quasi dos anys però el vaig deixar perquè em va posar les banyes molestes vegades, després amb l'altre va ser una història de sis mesos però el vaig deixar. Amb el primer estava molt enamorada i em vaig entregar a ell en tot, però ara m'enpanadeixo. Amb el meu novio actual viu passar tota la via amb ell no tinc cap dubte, jo sóc la primera noia per ell i vol que sigui l'última, però he començat a pensar que no li uc oferir res especial com la meva virginitat, o el meu primer peto, i això em fa posar molt trista, encara que ell no ho reconegui tot això d'alguna manera, li fa mal i jo no sé que fer. Vull donar-li alguna cosa especial que només li entregui a ell, però tot el que penso d'alguna manera o altra ho he fet. Penso que sóc com alguna cosa de segona mà, que no li puc oferir gran cosa per no dir res. Qué puc fer?

ola Gateta123. Sóc l'Assumpta, psicòloga d'Interpersonal.
Me n'alegro que hagis trobat una persona, en aquest cas un noi amb qui hi estiguis tant bé. Però...llegeixo alguns comentaris en el teu discurs que, tot i entendre'ls, no m'agraden massa. Vaig per punts. Primer punt, frases del tipus "és el noi de la meva vida" o "vull passar tota la meva vida amb ell...", t'entenc, tots volem gaudir el màxim de temps possible de les nostres parelles, però...hem de pensar en la possibilitat que no sigui així, perquè pot passar que s'acabi i hem de ser realistes per evitar patiment. Ens han venut la idea que l'amor ha de ser per sempre, de trobar la mitja taronja, etc. i tot això són "mites" (coses que es diuen i es dónen per segures i inqüestionables, però que realment no són així) que no ens ajuden gaire en les nostres relacions de parella.
En segon lloc, comentaris de caire una mica "masclista", tipus: "no li puc oferir res especial com la meva virginitat...". La virginitat no és una cosa que s'ofereix o s'entrega com a prova irrefutable d'amor. És la conseqüència física d'una decisió que tu has pres lliurement, m'entens? I en tot cas, si li dónes aquest valor d'exclusivitat, ho hauria de ser per ambdues bandes (home i dona), no creus?. És normal que si has estat amb altres persones, hagis fet petons, l'amor, etc. . Però això és una cosa teva, de la teva experiència personal. Has de valorar altres coses que et fan especial per ell, segurament que cada dia en fas un munt: passar estones junts, parlar, divertir-vos, escoltar música, etc. i també les vostres relacions sexuals són especials, simplement perquè són les vostres. I també has de pensar i valorar què t'ofereix ell d'especial. En relació al què dius "penso que sóc com alguna cosa de segona mà...", no calen comentaris oi?. Simplement, treu-t'ho del cap. Homes i dones tenim els mateixos drets a viure i gaudir de la nostra sexualitat plenament, sense haver de donar explicacions del què hem fet amb parelles anteriors.
Espero haver-te ajudat. Gràcies per la teva confiança.
Assumpta Muns Altarriba
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat