ajuda perfavor

Hola, ara tinc 14 anys i tinc problemes a casa, en els amics i també en els companys de classe.
Fa un temps vaig caure en una depressió i plorava a classe i a casa sola, aixó sols ho sap la psicopedagoga i un parell de bones amigues.
El problema està en que ara torno a sentir-me igual que en aquella epoca i els meus pares o no s'ho creuen o s'ho prenen a broma.
Estic en un poble on no coneixo gairebe a ningú i em costa fer amics, tampoc vaig a cap psicoleg i ja no se que fer.

Hola lolalolitalola. Sóc l'Assumpta, psicòloga d'Interpersonal.
Està bé que ho hagis comentat a algun adult que tinguis a prop i que et pugui l'ajudar, com és la psicopedagoga, i també a les teves amigues. Tu millor que ningú (i tothom qui ha passat per una depressió o semblant...) sap que el primer que cal fer per sortir-se'n és demanar ajuda. Jo et demanaria que pensessis i posessis en pràctica les "coses" que vas fer per millorar l'altra vegada. Estic segura que trobaràs orientacions, consells, tècniques...que et van ajudar en aquell moment. Per altra banda, pensa que això que et passa ja no és nou, que ja tens l'experiència d'haver-ho passat i superat una vegada i ara també serà així.
En relació als pares, si veus que no te'n surts, fes que hi parli la psicopedagoga de l'escola o el teu tutor/a. N'han d'estar al cas perquè ets la seva filla, ets menor d'edat i t'han d'ajudar a superar-ho. Penso que seria molt convenient que et derivesssin a un psicòleg/a. Hi pots anar per la Seguretat Social (per mitjà del teu metge de capçalera o pediatre) o bé a algun de privat. Fes saber als teus pares i a la psicopedagoga que tens aquesta necessitat.
Mentrestant, pensa en la quantitat de coses bones que tens al teu voltant, sobretot en les teves, ja que de vegades quan estem així tendim només a veure lo negatiu de la nostra vida. Estima't, mima't molt i rodeja't de persones que t'estimen. D'acord?
Gràcies per la teva confiança. Una abraçada ben forta!
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat

Hola Lolalolitalola,

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per utilitzar el consultori.

Entenc com et sents, la tristesa és una emoció que ho tenyeix tot i sovint no sabem què fer per recuperar-nos. Primer et diria que en parlessis seriosament amb els teus pares. Sé que dius que no et creuen, però estic convençuda que es preocupen per tu i si et veuen trista, t'ajudaran.

Si tens dues bones amigues, aprofita! no tothom té la sort de tenir persones al voltant que l'estimin. Fes coses amb elles (encara que al principi no en tinguis gaires ganes), però posa-hi una mica d'esforç i veuràs com t'ho acabaràs passant bé.

No canviarà tot d'un dia per l'altre, i alguns dies tornaràs a sentir-te trista, però entenc que amb aquesta consulta ja estàs farta de sentir-te així! Així que agafa molt aire i fes cosetes, primer a poc a poc, i després ves ampliant. Fes plans amb les teves amigues i amb la teva família, intenta fer coses divertides i, si ho necessites, demana'ls que et dediquin alguna estona a escoltar-te, així t'adonaràs que no estàs sola.

Una abraçada bonica
www.consultajove.cat