Psicolgia (8)

Hola, tinc algunes coses a comentarte:

- M'agradaria anar al psicòleg, ja que e llegit que es bo i nose! Tinc moltes coses que no puc explicar a ningú per a que em doni consells i tot això... nose com dir-li a la meva mare que vull anar al psicòleg. Potser es pensa que em passa alguna cose de veritat o algo.

- Tinc 13 anys, se que encara sóc molt jove però vull saber quina és la meva vocació. M'encanta la psicològia, de fet sempre ajudo a les meves amigues i tot això, però la meva germana està estudian psicologia i crec que seria com copiarme com si no tingués personalitat. També m'encanta l'arquitectura, si, son dos coses molt diferents però des de petita abans d'adormirme per agafar el son construeixo cases i les decoro i faig algo espectacular de cualsevol espai i la veritat que sóc bastant orginal, m'encanta el diseny però tinc por de que no m'agradi de que em penso que es una cosa pero en realitat es una altra molt diferent. No magraden les matemàtiques ni tampoc la tecnologia... També m'agrada molt la filosofia pero no te gaires sortides... aquesta, la de filosofia, la tinc com una segona carrera per estudiar ja que m'agradaria estudiar més d'una carrera

- Tinc 13 anys i no se si sóc molt gran per començar a tocar un instrument si mai e tocat tant! Sempre m'ha agradat i ma mare m'ho a proposat molts cops, però mai e volgut perk era una nena molt engoixada pel tema dels estudis i pensava que no podria amb tot, pero esque m'encantaria tocar el violoncel i l'altre problema esque el violoncel no es com un violi es mes gran i evidenment més car. No se com dirli a la meva mare


- No tinc gaira comunicació amb la meva mare ja que ella mai sa interesat per mi, quan era mes petita intentava parlar amb ma mare contarli coses i que em contes coses pero sempre em deia que em calles que era molt pesada... I esque jo en realitat només em volia acostar a ella i parlar i agafar confiança no es pot negociar amb ella ni parlar, quan s'enfade cride i no em deixe parlar ni expresarme...
Cada cop que penso en això o parlo daixò ploro, ara mateix estic ploran...


QUE TENS A DIR SOBRE TOT AIXÒ? nO vull ser pesada...

Hola bonica!!

veig que tens moltes coses que et ronden pel cap i és nomalíssim a la teva edat, per tant no t'angoixis més del compte, l'adolescència és una època de fer-se moltes preguntes i de buscar respostes a tot, una època molt intensa en la que no sempre ens sentim compresos i on els dubtes i les inseguretats afloren amb més forces.
Anem a pams? Si vols anar al psicòleg no hi veig cap problema, és veritat que relacionem els psicòlegs amb problemàtiques però no sempre és així, es pot anar al psicòleg simplement per conèixer-se més un mateix o per mil motius que no tenen perquè amagar un problema al darrera. El que passa és que a vegades idealitzem la figura del picòleg com algú que té respostes per tot, i no sempre és així. Si tu creus que ho necessites demana'ls-hi als teus pares de la mateixa manera que m'ho has dit a mi, però tingues en compte que anar al psicòleg val uns diners que potser els teus pares no voldran assumir, per tant si t'ho denengen has d'entendre'ls i potser intentar negociar la manera de poder-t'ho costejar tu amb una part dels teus diners, per exemple, així ells veuran que realment és una cosa amb la que et compromets i que vols de veritat.
Una de les coses amb les que et podria ajudar anar al psicòleg és amb les altres qüestions que em planteges, per exemple, la de trobar la teva vocació, ajudar-te a trobar el camí que vols seguir, a escollir quin futur vols tenir etc, ja que em sembla que és una cosa que et preocupa. A mesura que et vagis fent gran aniràs adquirint mes experiències i això t'ajudarà a tenir les coses un pèl més clares, per tant ara no vulguis saber-ho tot de cop, tingues paciència, està molt bé que sàpigues quines coses són les que sembla que et podrien agradar, però és massa aviat per escollir-ne una de sola.
Pel que fa a l'instrument, amb 13 anys no ets massa gran per res, encara hi ets a temps de sobres!! parla amb els teus pares i mira d'apuntar-te en alguna acadèmia que facin prèstec d'instrumets, així el primer any no te l'hauràs de comprar i podràs provar-ho sense gastar-te tants diners, si llavors resulta que t'agrada i te n'has d'acabar comprant algun, ja ho parlareu, però primer ho has de poder provar.
I per últim el tema de la teva mare, n'estic segura que si que s'interessa per tu i que t'estima amb bogeria però potser no t'ho sap demostrar com a tu t'agradaria. Li demostres tu a ella? Si comences tu ja veuràs com ella s'anirà obrint, no et rendeixis, si vols explicar-li les teves coses fes-ho sense cap por, però escull bé el moment, no és el mateix parlar quan estem enfeinats i amb mil coses al cap que fer-ho en un moment en què estem relaxats i podem escoltar a l'altre…

Espero que alguna de les coses que et dic et serveixi i que posis en pràctica els meus consells!!

Una abraçada!

Marina Marull
www.interpersonal.cat