ODIO LA MEVA FAMÍLIA important...

Holaa! La meva situació a casa és un desastre..., vaig llegir una consulta que s'assembla molt a la meva situació, fins i tot podria dir que la vaig escriure jo, la consulta es deia: (Nose si el que passa a casa meva es normal o no?) fins i tot podria haver posat el títol... si no fos perquè el meu germà i jo ens portem 8 anys.
T'explico... El meu pare sempre crida, per qualsevol cosa, la que rep més és me mare, per part dels tres, el meu pare sempre li han de portar les coses, sinó crida, la meva mare des de la meva visió, la seva vida només es basa en complir les nostres ordres... Jo encara sóc la que fa més, tot i així també li faig fer coses... Ella no treballa des de que em va tenir a mi a casa meva només treballa el meu pare.
El meu germà petit d'11 anys (ja està a l'edat del pavo)sempre m'enreda, em pica (tira patades, em va estar apunt de trencar el braç, cops de puny...) si no se'n surt amb la seva és molt molt agressiu, fins i tot va picar a me mare.
En la meva opinió som bastant consentits, però sobretot ell... tot i lo que fa no li prohibeixen res ni el castiguen ni res.
Jo també he arribat a picar una mica a me mare..., i el meu germà i jo el final acabarem molt malament..., fins i tot hem acabat amb tisores... El meu pare algun cop també m'ha picat, i lo que fa ell sobretot és amenaçar-me, penso que és molt masclista. Em diu que estic boja i que m'enviarà a un psiquiatre de bojos, quan ell també es passa molt amb els crits..., em diu que no sap a qui he sortit, que m'esclafaria el cap contra la paret, que està fart de mi, m'ha dit truja.... i m'ho diu que sembla que li surtin els ulls...
Això es repeteix cada dia a casa meva, pot haver dies més greu altres no tan...
A me mare, l'he avisat mil cops dient que no veus que sembles la nostre criada..., i que et manipulen, etc. però ella ni cas..., el meu pare sempre li estic dient que jo només faig lo que m'han ensenyat, cridar com ell fa amb mi...
Els tinc molt odi a tots ells..., m'avergonyeixo d'ells, i no m'agrada estar amb ells..., i em tornaré boja perquè a casa és on passo més estona ja que no tinc amics...

NO sé que feR! (he fet altres consultes, però de moment no m'heu respòs així que potser et sona la meva història..)

Hola ! Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Doncs necessiteu un cop de mà.

Explica als teus pares com et sents i com pateixes per veure com estan les coses a casa . Diga's que a tu t'agradaria millorar la situació i que vols fer alguna cosa perquè hi hagi més bon rotllo. Que potser podeu anar a un psicòleg privat o públic per a què us doni un cop de mà.

Com a mínim pots dir qeu hi vols anar tu, ja que així pateixes molt i no estàs bé.

Si no trobes recolzament, deixa'l-s'hi una mica de temps per reflexionar i /o Jo et recomanaria que parlis amb algun adult de confiança que et pugui ajudar.

Una abraçada

ELi Aulet www.interpersonal.cat