Gelos

Hola!
Doncs jo volia parlar sobre la gelosia. Val a dir que no es tracta de "gelos" envers germans/nes petits/es ni cap a un familiar sinó que la cosa va més enfocada cap al tema amorós.

Fa un temps que m'agrada un noi de la meva classe. N'estic molt enamorada. Jo sóc la noia amb la que té més confiança i viceversa. Sempre parlem molt i ens ho passem molt bé junts. A la classe ja fan broma sobre la nostra "relació d'amistat" tot dient que es nota molt que els dos ens estimem mútuament però que no ho volem admetre. No crec, però, que ell s'ho plantegi molt, això, (o almenys no tant com jo). Bé, fins aquí tot ok.

Tot i que incomprensiblement pot ser que a classe alguns li tinguin una mica de mania, el cas és que ell és un noi simpàtic i una molt bona persona i per això li agrada portar-se bé amb els companys/companyes. Però jo no suporto de veure'l parlant amb cap altra noia, especialment amb una. Jo sé clarament que ells no estan "tan units" (per dir-ho d'alguna manera) com ell i jo però el sol fet que li presti atenció a algú altre proper a ell ja em fa tornar boja.
La meva reacció quan això passa és horrible: aparto la mirada de seguida i molt bruscament, els ulls em comencen a coure i a plorar i puc perdre el control tornant-me violenta. Em costa molt dissimular-ho. Crec que estic desenvolupant una obsessió que m'està fent molt infeliç. Quan arribo a casa sovint em desfogo i ploro però ningú no ho sap ni se n'han adonat. La qüestió és que ho passo fatal, tinc uns alt-i-baixos terribles i molta falta d'estabilitat emocional. Noto com si no pogués arribar a sentir-me satisfeta ni molt menys a ser feliç.

Necessito trobar altres alternatives a la solució que primer trobo: apartar-la del seu costat. Sóc conscient que això està malament i em convenço a mi mateixa de no fer-ho ja que aquesta noia té tot el dret a ser amiga seva també. Penso en mi i sento empatia cap a ella perquè no m'imagino què faria jo sense l'amistat d'aquell noi. És molt contradictori, perquè també em sembla k cada vegada li estic agafant més mania a la noia.
Per ara vull que aquest tema es mantingui en secret ja que les que es podrien considerar amigues meves penso q són encara molt immadures com per ajudar-me i no tenen experiència. A més, no sóc de parlar d'aquestes coses amb ningú i menys amb elles. Hi ha falta de confiança i ara la meva amistat (amb noies) no és ni molt menys un dels elements més important en el meu dia a dia. Tot i així necessito algú on recolzar-me. Jo vull "avançar" amb el noi per tal que em proporcioni (o ens donem mútuament) l'estabilitat i la felicitat que necessito per seguir endavant.

Dit això, espero que em pugueu aconsellar sobre la meva situació.

Moltíssimes gràcies per avançat!

P.D.: Perdó per la parrafada i per enrollar-me tant...

Hola Teeny! Sóc l'Elisabet Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Pel que expliques estàs patint molt! És injust que els gelos et portin a aquest estat. Pensa si la reacció que et provoquen quan et deixes endur per ells t'allunya o t'apropa d'aquesta persona ( girar la mirada bruscament, etc). Pensa també si et valdria la pena està amb una persona amb la que la por que tens de que es fixes amb una altra noia es complís i tingues en compte que la felicitat no depèn d'algu altre, posar la nostra felicitat en mans d'una altra persona és una molt mala opció. Així que quan sentis gelos, pots preguntar-te: què serà útil fer? me'n vaig a un altre lloc, em poso a llegir si estic a classe, vaig un moment al wc , etc. Respirar a fons de manera concentrada, també et pot ajudar a calmar les teves reaccions fisiològiques. Confia en el que teniu junts i en les actituds, habilitats i qualitats que tens que si que t'apropen a ell!! Ell anirà decidint què fer, no està sota el teu control la seva decisió. Per tant, no et serveix de res preocupar-te de coses que no pots canviar, però si que pots canviar la teva actitud davant les situacions i reaccions pròpies que no t'agraden. Canviar necessita un esforç, però tots tenim la capacitat de millorar i millorar el control de les reaccions que no ens agraden. Ànims! Eli Aulet www.interpersonal.cat/fcbk:Elisabet Aulet Psicòloga