Problemes familiars

Hola! Des de fa molts anys els meus pares han sigut molt controladors, fins al punt de posar-me programes d'espionatge a l'ordinador. Quan tenia 14 anys els problemes van passar a més, no em deixaven sortir mai amb els meus amics, només amb els que ells volien,estaven cridant-me tot el dia i em passava les nits plorant. Vaig arribar fins i tot a intentar suïcidar-me. Ells veien que estava deprimida i els hi era igual. Ara, tinc 17 anys, i no faig res dolent (no fumo, no bec, tinc parella estable des de fa molt temps,...). Tinc TDAH i em tracten com una malalta i es passen el dia intentant obligar-me a que em prengui unes pastilles que no em vull prendre perquè agreujen els problemes d'ansietat que tinc i em treuen la gana. Tot i que m'estan sempre controlant, mai em venen a buscar a cap lloc, i he de tornar sola a altes hores de la nit, he passat per una depressió fa poc i no em van fer ni cas, al contrari, seguien cridant-me cada dia a cada hora i fent-me sentir com una merda. Molts cops he tingut infeccions i he estat malalta i han passat de mi totalment. Sento que no els hi importo gens. Es queixen sempre de que no sóc responsable, però mai m'han deixat intentar ser-ho perquè creuen que amb el TDAH no podré. Es queixen de que em passo el dia a casa de la meva parella però no entenen que és perquè no vull estar a casa meva, i a casa del meu nòvio em tracten molt bé, com si fos filla seva. Ara, la meva germana té 14 anys i li estan fent el mateix que em feien a mi. Li han tret el mòbil i només li deixen utilitzar-lo una hora al dia, tenen spywares al seu ordinador (i al meu crec que també), i no paren de controlar-la. Ella mateixa m'ha dit que no és gens feliç i que es passa les nits plorant. Els hi ha confessat fa poc als meus pares que és bisexual i té nòvia, i ells han fet veure que la recolzaven, però realment creuen (els he sentit parlar-ho entre ells) que és bisexual perquè moltes noies de l'equip de futbol al que juga també ho són, i des de llavors apenes la deixen sortir de casa, jo crec que és perquè no estigui amb la novia. No vull que li passi el mateix que em va passar a mi quan tenia la seva edat. A casa meva sempre són crits, sempre acaba algú plorant (o la meva germana o jo), sembla que tot lo dolent que passa a la casa sigui culpa nostra, i si els nostres pares tenen un mal dia o discuteixen entre ells sempre ho acabem pagant nosaltres. No sé què fer, he pensat en marxar de casa amb la meva germana però tampoc puc perquè som menors i no tinc diners, he pensat en anar-nos a casa dels nostres avis,però no vull que hagin de fer-se responsables de nosaltres amb 80 anys. No ho aguanto més, he intentat parlar amb ells però s'enfaden i acaben cridant-me, i diuen que tot el que dic és mentida, ja no puc viure més en aquesta casa.

Perdó per aquest text tan llarg, es que no se que fer ja..
Moltes gràcies:)

Hola! Em dic Marina Marull i sóc psicòloga a InterPersonal Vic. El primer que et vull dir és que tot i que no et conec personalment, pel que he pogut llegir puc deduir que has sigut i ets una noia molt valenta. Hi ha una cosa que dius en el teu text que m'agradaria corretgir-te: tu i la teva germana els hi importeu molt als teus pares, n'estic segura, el que passa és que segurament no us ho saben transmetre com vosaltres voldríeu. Per començar, tot aquest control desmesurat que et fan els teus pares només té una finalitat, protegir-vos, el que passa és que vosaltres ho rebeu com una falta de confiança cap a vosaltres, com és normal, també. D'altra banda, també n'estic segura que tot i que estàs molt empipada tu també te'ls estimes a ells, ja que lluites per aconseguir que t'entenguin. O sigui que tenim el que fa falta, estimació, però ens falta que us poseu d'acord en la manera de transmetre-us-la. Si una cosa et puc assegurar com a psicòloga, és que intentar canviar als altres és gairebé una tasca impossible, però hi ha una manera d'aconseguir-ho, canviant un mateix. Per què no ho proves? Intenta fer coses que sàpigues que els hi agradarien als teus pares, cuide'ls com t'agradaria que et cuidessin a tu, aneu amb la teva parella de tant en tant a casa teva enlloc d'anar sempre a casa seva. Fes petits canvis que facin que els teus pares et puguin veure diferent i t'asseguro que de mica en mica ells també canviaran i t'aniran agafant confiança, ja ho veuràs, només has de tenir paciència. Empipant-te i fugint no aconseguiràs mai estar bé, t'ho asseguro. Prova de fer el que et dic et sorprendràs dels resultats.
Molts i molts ànims! I una abraçada ben forta!!
Marina Marull www.interpersonal.cat