Ajuda

La veritat estic força destrossada.. Em sento molt sola i se'n riuen de mi i les meves amigues no fan res, van amb els que m'insulten i de tot i a sobre al autobus estic marginada sempre i bf.. Odio viure.. No hi trobo el sentit.. Ploro sempre i pf fins i tot he pensat en suicidar-me.. No puc més.. Faria el que pugui per no anar al institut..

Hola "Anònima"... Sóc l'Assumpta Muns, psicòloga d'Interpersonal.

Tot i que et noto molt malament, crec que has fet un pas important en explicar la situació en què et trobes i demanar ajuda, perquè el pitjor que pots fer és guardar-t'ho per tu. Pel què m'expliques, estàs vivint una situació de maltractament a l'entorn de l'escola o institut, el què s'anomena bullying i aquest és un problema greu que sovint comporta conseqüències molt negatives com les que ens estàs explicant. Has d'explicar tot això que et passa als teus pares i al teu tutor/a o a algun professor/ra de l'escola JA!!! Avui mateix. Aquest és un problema en què hi han d'intervenir els adults per tal que es resolgui, i a més, tu ets una menor pel què veig. Que no et faci vergonya ni tinguis por d'explicar-ho, ho has de fer. Ah...i pensa que els únics o úniques responsables de la situació són ells o elles (els que t'insulten), no ets tu. Per últim, pensa que estàs passant per un molt mal moment però que te'n sortiràs amb l'ajuda de la família, profes, etc. i tornaràs a estar feliç i contenta. Per començar...intenta dedicar com a mínim 30 minuts al dia a fer alguna cosa que realment t'agradi: escoltar música, llegir, mirar algun programa o peli, sortir a passejar, caminar, fer esport, etc. Una abraçada ben forta. Confia en què te'n sortiràs.
Assumpta Muns Altarriba
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.consultajove.cat

Gràcies.. Però la veritat es que l'any passat al segon trimestre vaig baixar molt les notes, i la meva tutora em va dir que què em passava i li vaig explicar però no va fer gaire res.. Només vaig anar a la psicòloga de l'institut fins que es va acabar al curs i ja no hi he tornat a anar.. A la meva mare li van dir un dia al hospital (que vaig tenir un atac d'ansietat) que em portes a un psicòleg, però no te ni diners per pagar-lo, i per això li vaig dir que no hi volia anar, que estava bé.. I després hi havien alguns profes que li deien que jo estava bé i altres que li deien que no, que em veien trista.. No li vull causar més problemes a la meva mare.. Bastants en té ja..

Hola altra cop anònima. Gràcies per la teva confiança. Sóc l' Assumpta. Primer de tot, dir-te que està molt bé que et preocupis per la teva mare i no li vulguis causar problemes, però és la teva mare, i no explicar-li la veritat del què et passa no et fa cap bé a tu ni a ella. Segurament que si sabés lo malament que ho estàs passant i no li dius li sabria molt greu. En segon lloc, el tema de l'escola. Torna a explicar a la teva tutora el què t'està passant, potser es pensa que el problema ja està resolt i no sap que encara aquests companys i companyes continuen amb la mateixa actitud que l'any passat. Pensa que el què t'estan fent no és cosa teva i si es dóna en l'àmbit escolar, l'escola ha de fer-hi alguna cosa, no només facilitar-te que puguis parlar amb la psicòloga sinó que també han de parar els peus a aquests teus companys i companyes, parlar amb els pares, etc. Ells, els profes etc, ja saben què han de fer en aquests casos, i han d'actuar, perquè és la seva obligació.
Torna a parlar amb la psicòloga de l'escola, si és que et va anar bé l'any passat i explica-li el què passa. T'informo també, que a la Seguretat Social hi ha psicòlegs, i que no has de pagar per anar-hi. És com quan tu o la teva mare aneu al metge del CAP o qualsevol altre metge de l'hospital que no pagueu.
Anònima, has de parlar-ne amb totes aquestes persones i segur que t'ajudaran. Espero que ho facis i et vaig molt bé. Ja em diràs. Una abraçada!