depresio?

estic preocupada, porto un temps que no estic be amb mi mateixa. Em miro al mirall i no m'agrada el que veig.
Per cualsevol cosa plomo i quan em pica no menjo, no per ferme la interessant i que tots em diguin que menji sino perque tampoc tinc massa gana.
Un altre tema que m'agradaria comentar es que porto toga la vida amb una noia, la meva millor amiga que es de les tipiques nenes perfectes, notes de 10 guapisima i amb un cos flipant. Ara ens em canviat les dos d'escola, el primer dia ella ja tenia 5 nois al seu darrera i ha acabat amb novio, ja porten desde principi de curs. El problema es que fa poc em vaig enterar que el noi que a mi m'agrada i que jo a ell representa que també, també és dels nois que li anava darrera a la meva millor amiga. Ara sembla ser que aquest noi que m'agrada em fa cas i sembla que ell tambe vulgui pero tampoc se que pensar. Esta amb mi només perque no està amb ella?
Aixo encara em deix l'autoestima mês baixa, pero que hi farem, ella tampoc te culpa de ser tant perfecte



podría ser que aixo en comptes de publicar-ho m'ho contestesiu per e-mail? envers la primera pregunta estic preocupada de veritat, la segona només es com una manera de desfogarme. pero per la primera estic preocupada perque tampoc vui ser una noia que acaba a un centre de bojos, no soc aixi. Nose si explicar-ho als pares,germans o amics.. ultimament suposo que per aixo, es com si no estigues ningu amb mi. Ja se que sona a una nena que necesita atenció, pero potser si que es el que necesito, algú que em demostri atencí que li importo vaja, pero si no veig aixo no se com pendrem les coses. El problema es que no estic sola, tinc amics i familia, pero la questio es que mi sento de sola.

petons:)

Hola bonica,

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. No puc contestar-te per correu electrònic perquè nosaltres només veiem l'usuari a la consulta i no tenim més dades.

Primer de tot gràcies per utilitzar el consultori.

Anem a la pregunta que ens fas. Dius que últimament no t'agrades a tu mateixa, que plores sovint, que a vegades no tens gaire gana... que no estàs bé amb tu mateixa. Crec que tu mateixa et dónes la solució dient que potser n'hauries de parlar amb els teus pares i els teus amics. És normal que en alguns moments ens sentim sols i experimentem emocions negatives com la tristesa i l'apatia, però hem de tenir molt clars els nostres recursos. I tu en tens!!! Dius que tens amics i família, doncs APROFITA-HO, parla amb ells, ara els necessites, oi? Doncs els hi has de fer saber!!

Per altra banda també dius que t'agradaria tenir algú que et demostri una mica d'atenció, però tens un noi que sembla que li agrades i el rebutges! Com s'entén? Doncs molt fàcil, quan estem malament és com si portéssim unes ulleres fosques, molt fosques, que fan que interpretem tots els actes dels altres com a "perills", és a dir, que ho fan perquè no tenen res millor a fer o per pena. I així fem que s'acabin cansant d'estar amb nosaltres, perquè els hi qüestionem tot!

Finalment, això d'aquesta "amiga perfecta", et recordo que ningú és perfecte. Estic segura que hi ha molts moments que et treu de polleguera, o m'equivoco? Ets tu qui la fa perfecte, són aquestes ulleres fosques que portes les que et comparen amb ella pensant que tu vals menys. I no és així! És possible que quan vau començar el nou curs, ella es mostrés molt segura de si mateixa (i això atrau molt). I tu? com et vas mostrar de cara als altres?

Et toca treballar una miqueta i canviar aquestes ulleres que portes per unes que siguin més transparents i per tant, més reals, PARLA amb els amics i la família, i entre tots t'AJUDARAN, ja veuràs!

Una abraçada plena de força positiva!!
www.consultajove.cat