Encara l'estimo..

Fa més d'un any que vaig començar una relació amb un noi,però en poc més de tres mesos vam tallar perquè era molt celos i semblava que només l'importava ell, jo a conseqüencia d'això patia molt (plorava, bomitava, em feia malbe els meus "nudillos" ja que colpejava parets i altres coses ja que per uns moments el dolor sem desvaneixia...) al veure que no podia continuar així vam tallar, però al cap d'un més vam tornar però tot continuava igual i és que a més em va començar a mentir i jo ho sabia que ho feia però continuava igual moltissima gent del poble es ficaven per el mitg i jo cada vegada estava pitjor.. i llavors la meva mare es va fircar per el mitg i vaig acabant tallant amb ell, algun cop més ens em trobat i ens em liat, jo el continuo estimant com el primer dia i nose que fer. Sé que no em conve estar amb ell ja que sinó em destroço animicament i fisicament. Però ara ell està passant una situació dificil,alguna nit parlem l'hi pregunto com està com ho porta tot però no sempre acabem bé i han molts dies que me les passo plorant i sense dormir i nose que fer. He tontejat amb molts tios i ara mateix també ho estic fent, però no aconsegueixo treureme'l del cap per a mi és únic és el meu amor. Nose que fer, me'l vull treure del cap, vull oblida'l,però ja no sé que fer.. Nosé si parlar amb ell , deixar-lo de parlar o que fer.. però m'estic preocupant una mica les meves notes han passat de notables alts a insuficients al igual que ara passo la major part de temps tancada a l'habitació. Necessito ajuda, ja que nose que és el que em combé...

Hola LA98! Sóc l'ELi AUlet. Psicòloga d'Interpersonal. Primer de tot et felicito per haver fet el pas de fer la teva consulta. Estic d'acord amb tu , necessites un cop de mà per a saber per on tirar i com mantenir la teva decisió. El que comentes és una relació de molt lligam, no dubto que hi hagi amor, pe`ro sobretot veig un lligam força nociu. Aquest tipus de lligams s'han de tallar en sec, perquè sinó les conseqüències són molt greus. Entenc que et preocupi si te l'estimes, però primer de tot t'has d'ocupar de tu. Per això, penso que fas bé en ser conscient de que no et convé mantenir aquest lligam!! Se que no és fàcil, però això de distanciar-se es fa de cop i pensant cada dia en cada dia què fer per estar distreta i centrada en les teves responsabilitats, plans i benestar. Més endavant, si en teniu ganes, ja veureu si decidiu ser amics o què. Però en aquest moment necessites curar la ferida i centrar-te en tu. Sembla que la majoria de cops que us apropeu tu estàs malament. Això també indica que no ets tu qui l'ha d'ajudar. Ell és responsable de la seva vida i de buscar al seva ajuda. Tu t'has d'ocupar de la teva de vida. Fés això de pensar cada dia en cada dia i què fer per distreure't, no què passarà o que deixarà de passar!! SI tens algun moment de baix estat d'ànim, no passa res, si has de plorar plora, si has de trucar una amiga fes-ho...i veuràs com al cap d'una estona aj estaràs millor. És molt important que segueixis aquestes indicacions. Una abraçada! Eli AUlet www.interpersonal.cat