Hola Pilar,
Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal.
Primer de tot, deixem de posar-nos etiquetes, perquè si tots ens autodiagnostiquem, segur que trobem algun tipus de trastorn que ens defineix una mica.
T'explico, l'agorafòbia és un trastorn que té a veure amb l'ansietat i les crisis d'ansietat, i no tant amb tenir amics o no, per tant, no crec que aquest sigui el teu problema.
Anem al què expliques. Dius que no tens pocs amics i que els que tens són tímids com tu. Tenir pocs amics, no és cap problema! És bo conèixer-nos a nosaltres mateixos i si tu et sents a gust amb un grup reduït de persones a qui tens confiança i et fa sentir bé... és la teva decisió i és perfectament vàlida!!
Ara bé, si no estàs amb més gent perquè sents que es riuen de tu.... aquí ja venen algunes dificultats. Et diré que moltes persones (més de les que creus), tenen sentit del ridícul i por a ser criticades, però que ho "suporten", és a dir, assumeixen que s'estan exposant una miqueta, ho passen malament, però ho fan per un obejctiu, perquè saben que allò els farà estar millor.
Si ets tímida, segurament sempre tindràs aquest punt de timidesa, però està a les teves mans "fer-li cas" o no. Entenc que costi i que és més fàcil quedar-se amb els amics de sempre, però si tens ganes de conèixer gent, hauràs de posar-hi una miqueta d'esforç! Jo et proposo que cada setmana, intentis fer algun gest (petit) on passis una miqueta de vergonya, i després analitzis quines conseqüències hi ha hagut. També et convido a riure't una mica de tu mateixa. Tots fallem en algunes coses a la nostra vida i és molt sa assumir-ho!!
Una abraçada
www.consultajove.cat
