La relació amb la meva MILLOR AMIGA s'està refredant,,,

Hola, m'agradaria que em diguéssiu què està passant i si té a veure amb el passat i què es pot fer per arreglar-ho
Bé, el cas és que ens portem dies, i des de la guarderia vaig amb ella. Jo sóc molt insegura, observadora, em costa tenir amics, sóc indecisa i molt negativa. Ella és amiga dels seus amics, oberta, simpàtica, molt activa, i responsable, tot i que també ha fet de les seves com tothom.
Jo des de la guarderia l'he seguit a ella, podríem dir que tinc els seus gustos, he fet més aviat lo que ha fet ella. Actualment em costa molt decidir-me i crec que té a veure amb això.
Ella sempre he tingut moltes amistats i jo sempre he anat amb ella i les seves amistats., tot i que els seus temps tenia altres amics (a primària). Podríem dir que sempre he depengut d'ella.
A 5è de primària, un dia per l'altre em va deixar de parlar, jo no entenia pq. Els primers dies jo estava molt depre, i plorava cada dos minuts per tot arreu. Més endavant vaig començar-la a insultar i tot. Fins que veient que no tornàvem a ser amigues, "vaig passar del tema" passant-ho molt malament. Ella seguia tenint molts amics, i jo els vaig anar perdent, ja que en part depenia d'ella. Un dia a 6è em va tornar a parlar, més endavant (anys després) em va explicar el seu enfado amb mi, infantil, i va ser pq em va ensenyar a decidir x mi sola, i deia que després em feia la xula dient la meva opinió (cosa que no era així). Jo sabia que no tornaria a ser mai més lo mateix la nostre relació.
El principi de tornar a ser amigues va costar, però vam tornar a estar més o menys com abans, tot i que no 100% igual. Érem com germanes abans. El final vam tornar a ser com germanes. Però realment no era com abans.
A la ESO ens continuàvem fent molt moltíssim, però el problema que jo no deia res amb les altres persones. A classe passava de mi, i era com si jo no existís, però jo sempre la seguia a ella i a les seves amigues. Les seves amigues estaven fartes de mi pq deien que no deia res i semblava un gos que seguia el seu amo. Però cada dia anàvem juntes després de classe, o ella a casa meva o jo a casa seva. Jo a la ESO vaig passar bullyng els 4 anys. Ella no em va ajudar amb el tema, deia que era jo que m'havia de fer amb la gent i que havia de parlar i tot... (és per això que a vegades dubto). Jo ho vaig passar molt i molt malament pq no sabia si era la meva amiga, a fora estava amb mi, però amb la gent no.
Jo sempre he estat sola no he tingut una colla, i com els de la meva edat sempre estant sortint i tot, doncs jo no. A casa meva també hi ha molt mal rotllo, però sempre faig com puc tirar endavant. No és fins fa molt poc que he començat anar a "millor".
Jo m'estimo molt aquesta amiga meva, però des de lo que va passar a primària ser que 100% no ha tornat a ser mai igual.
Ella va fer batxillerat i està fent carrera. Jo vaig fer un grau mitjà, curs pont i grau superior.
Mai ens hem deixat de parlar, però estic notant que últimament s'està refredant més la relació. Des de que va passar lo de la ESO (bullyng) no li explico tot a ella. Perquè vaig veure com va reaccionar amb coses, que sento que no em va ajudar i això, doncs hi han coses que no li explico pq, segons què li explicava a la eso, em feia sentir malament pq era com si a sobre era culpa meva...
Em tallo el braç (no molt) i ella no ho sap, i a vegades sento que passa de mi, com a la eso, quan està amb les seves amistats , ja que a mi em costa molt fer-me amb la gent. però quan estem juntes ella i jo doncs no sento això. Però jo no ser si és bona amistat o no, pq crec que ho fa sense adonar-se o no.
Fins ara sempre quedàvem sempre que podíem, però ella està al 2n any de carrera, té molts amics, i té novio i ho vol fer tot. Cada cop ens veiem menys. I jo hi ha dies que tinc moltes ganes d'estar amb ella, però en part últimament no tinc ganes de quedar amb ella. Sento que s'està refredant la nostre amistat i per mi ha sigut molt i molt important la nostre amistat, molt, jo l'estimo molt i em sabria molt greu que s'acabés. Però és que realment sento que ja no tinc tantes ganes d'estar amb ella..., i que no és lo mateix. Per mi era com una germana, però amb coses que ha fet doncs ja no tan, però segueixo estimant-la molt.
LA meva pregunta és: és realment bona l'amistat d'ella? S'acabarà la nostre amistat? Què puc fer per millorar la nostre relació i ser com abans? té a veure lo de primària amb les distàncies i tot?...
No vull parlar amb ella pq em fa por la reacció i tot...

PD: i jo no tinc amics i no ser que fer, estic sola, em sento sola i no ser relacionar-me amb la gent ni res...

Gràcies....

Hola

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Moltes gràcies per compartir amb nosaltres la teva situació.

Les relacions humanes són sovint complicades, a vegades doloroses i sempre canviants. És possible que durant la vostra etapa a primària la vostra amistat fos molt forta, però et dic que el concepte d'amistat canvia al llarg de la nostra evolució i que no és el mateix per un infant, que per un adolescent, que per un jove o per una persona gran.

Amb això et vull dir que les amistats hi són per tots els moments i ens han d'acceptar incondicionalment. Si una persona només ens és amiga en certes situacions... potser no és tan amiga, no creus?

Pel què m'expliques tinc la sensació que tu has idealitzat aquesta persona i estic segura que no és tan perfecta com la pintes. De la mateixa manera que crec que tens moltíssimes qualitats que no et veus. Durant aquest temps que heu fet camins diferents (batxillerat i carrera versus grau mitjà, curs pont i grau superior), no t'has relacionat amb ningú? No has conegut cap persona amb qui poguéssis parlar? No ho crec pas.

És evident que tu has de fer el teu camí. Si no et ve de gust estar amb aquesta noia, no hi quedis! no passa res, potser ara no convé tenir-la al teu costat, no passa res! És la teva decisió i tots tenim una intuïció (que cal seguir-la) que ens indica el camí a seguir. Sembla que el teu instint et diu que no et relacionis amb ella, perquè tu et sents petita al seu costat (i això és una cosa teva!)

Primer de tot, para de TALLAR-TE! no pots continuar fent-te mal, perquè no porta enlloc. Segonament, continua relacionant-te amb gent, apunta't a fer activitats i cada setmana intenta fer un petit esforç i proposar algun tema de conversa en alguna trobada amb amics. Fes aquests deures!

Caldrà esforç, però veig que ets molt valenta! Confia en tu mateixa i obre't a més gent. Estic convençuda que hi ha més d'una persona desitjant conèixer-te una mica més i que tu no els has deixat... fins avui.

Una abraçada i molts ànims!
www.consultajove.cat