Autoestima pel terra

Hola! Abans d’explicar-te el que em passa, m’agradaria dir-te que es la primera vegada que faig això i lo de expressar-me per una xarxa social i escrivint no se’m dona bé.
El cas es que sóc noia, tinc 16 anys aviat faré els 17, i em queda poc per acabar 1er de Batxillerat, a part estic molt estressada perquè alhora estic fent un curs de socorrisme demà l’acabo, però hauré d’anar a fer una recuperació si tot va bé. El dia 5 de juny començo els exàmens finals i estic molt nerviosa, cada dia 2 exàmens i pateixo molt. Sento com si anés a fallar als meus pares si suspenc.
Per altra banda l’estiu passat vaig treballar com ajudant de monitor amb una casa de colònies i vaig compartir la feina amb molts monitors, però amb qui més hores passava va ser amb un noi que ara per ara no se ben bé el que sento (ha passat bastant temps), i bé, tot va ser fantàstic perquè ell no es tallava res en preguntar-me sobre la meva vida etc... i jo com una “tonta” doncs em vaig acabar pillant. Però mai li he dit res, perquè em fa molta vergonya i segur que ell em diria que no, ell te 5 anys més que jo.
Per setmana santa el vaig veure, perquè vam coincidir amb una reunió de les mateixes colònies (aquest estiu tornaré a treballar-hi). I com que estava amb un altre poble vaig anar a sopar amb ell i dos nois més. Ell em va dir una cosa que em va sobtar molt, “jo no nomes em fixo amb noies més grans, no vull ensenyar res a ningú” al principi no sabia que dir-li, més tard li vaig respondre que d’aquesta manera es pedreria coses importants, que no era bo posar-se una barrera com aquesta. Tot era com un joc, però després vaig pensar que ell sabia el que sentia i indirectament m’estava dient que no. Des de aquell dia no l’he tornat a veure, ell estudia a Barcelona i jo sóc d’un poble petit de la muntanya, suposo que ens veurem a finals de juny quan retornem a les colònies i no se ben bé com actuar, em fa por que canviï la relació i la gent del voltant se’n adoni del que em passa, que faig amb tot això?.

Hola Teresa. Sóc l'Assumpta, psicòloga d'Interpersonal.
En primer lloc, dir-te que t'expresses molt i molt bé. I crec que t'he entès...
En quan al tema dels exàmens finals, etc. espero que t'hagin anat bé, ja que a hores d'ara ja els deus tenir més que fets. Veig que ets una noia molt activa (fas moltes coses) i responsable, i això està bé. Lo de patir i posar-te nerviosa, ho entenc perfectament perquè a aquestes alçades de curs tots i totes ens hi hem posat de nerviosos. Però també et recomano que posis un "fre" a aquest patiment i a aquesta hiperresponsabilitat i no sé si també perfeccionisme. Està bé que vulguis fer les coses ben fetes, etc. però també t'has de donar un marge a tu mateixa, ja que les coses no sempre van com nosaltres voldríem fins i tot havent estudiat molt o havent fet el possible perquè hi vagin de bé. No tot depen de nosaltres, i a més, som persones, i algun dia ens podem equivocar. No et sembla?. Això va sobretot pel tema dels pares. No crec que deixin d'estimar-te o es pensin que ets una mala filla si algun dia suspens alguna assignatura...
En relació a l'altre tema, crec que vas fer molt bé de dir-li el què pensaves en relació al seu comentari de l'edat, etc. És probable que amb aquesta frase et digués que no, i està bé que ho captessis. Segurament que inicialment no et va agradar i et vas sentir una mica decebuda, però intenta no donar-li més importància de la que té. No podem agradar a tothom, i de vegades, l'amor no és correspost (si més no en el moment que volem...) però no passa res. Que aquest no no et faci sentir malament, dubtar o deixar de ser tu mateixa. I una altra cosa, el fet que tingui 5anys més que tu no vol dir que sigui més inteligent, més persona o més madur. Ni que tingui dret a interrogar-te sobre la teva vida si a tu no et vé de gust...o a mirar-te per sobre l'espatlla. Un consell: confia en tu mateixa i posa't una mica "xula", ja m'entens.
Estic segura que t'anirà genial! Gràcies per la teva confiança.
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat