Què em passa?

Bé, la veritat es que no sé ni per on començar, suposo que pel principi. Tot va començar al 2011, en aquella època jo tenia 11 o 10 anys i sense saber com, vaig acabar entrant a una pàgina que estava a favor de l'anorexia i la bulímia. Em vaig començar a plantejarme la meva vida, el meu físic, els meus amics, absolutament tot. I vaig deixar de ser jo. Pero no del tot, perque et puc asegurar que en aquell temps jo era feliç. El 2012 va ser el millor any de la meva vida, deixant de banda que m'odiava i que no em sentía segura, esclar. Vaig passar el millor estiu de la meva vida junt amb gent que avui per avui, ja no som res més a part de companys de classe. He de dir que en aquests anys jo estava prima, i era guapísima. Al menys quant miro fotos d'aquells anys és lo que vec.
Quant vaig començar la ESO tot va cambiar, els meus amics van conèixer gent nova i jo amb vaig tindre que aguantar, i seguir endevant, sola.
Avui per avui em sento molt malament amb mi mateixa, m'odio, pero res comparat amb com m'odiava abans, ara tot s'ha multiplicat. Casi no surto de casa, i per rematar-ho ara SÍ que estic gorda i sóc lletga, perque ho he vist amb els meus propis ulls i les mirades de la gent no menteixen.

Si us plau ajuda'm. Em nego a seguir així, no vull plorar cada nit i sentirme olbigada a somriure cada día. No vull que m'importi tant un simple número. No vull mirar-me al mirall i tindre que plorar. No vull quedar-me sola per tota la vida. No vull ser gorda. Vull ser feliç. I vull acceptar-me. Vull tornar a ser aquella nena... Si us plau, ho necesito...

Hola Mer,

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Moltes gràcies per compartir amb nosaltres la teva situació. No és fàcil viure si no estàs a gust amb tu mateixa i menys si et compares amb com eres abans (o com tu creies que eres abans).

Abans que res et plantejaré algunes preguntes que m'han sorgit en llegir-te:

- dius que ara et veus més grassa que abans. Entenc que això et pugui preocupar, però estàs començant el teu desenvolupament com a dona i el teu cos així s'expressa. Estic seguríssima que no vols tenir un cos de nena tota la vida, oi? Ara estàs en plena pubertat i el teu cos s'està desenvolupant per ser DONA i això implica que no tornaràs a tenir el cos de nena que tenies fa dos anys.

- També em comentes que l'estiu del 2012 va ser el millor de la teva vida. Segur? No crec que una persona pugui considerar que és una bona època si s'odia a sí mateixa, no creus?

- Tinc alguns dubtes sobre si realment TOTA la gent et mira i et veu gorda i lletja. Quan ens preocupa molt una cosa, pensem que la resta de gent també se n'adona, però ells tenen els seus propis problemes i complexes, que poden no coincidir amb els teus. Intenta no endivinar la ment de la gent, perquè no podràs comprovar-ho mai i et pots fer molt mal a tu mateixa amb els teus propis pensaments!!

Ara bé, si no estàs a gust amb tu mateixa, és bo que no t'ho quedis per tu. Et felicito per la teva valentia en escriure tot això i reconèixer la teva situació d'una manera tan clara. Jo et proposaria que parlessis amb els teus pares i si vols cuidar-te una mica (dic CUIDAR-TE, no perdre pes), consulteu a un especialista en nutrició que us pot donar bones orientacions.

Per altra banda, crec que és moment que intentis gaudir d'allò que tens. Estic segura que tens amics (més dels que tu creus) que tenen ganes de passar alguna estona amb tu, igual que la teva família. Disfruta d'això que tens, de les petites coses. Posa't música de la Rihanna o de la Lady Gaga i balla!! Balla molt i canta! Veuràs com et sentiràs millor. No busquis la FELICITAT, sinó centra't cada dia en un petit moment en què hagis estat bé i recorda'l abans d'anar a dormir... la vida és això: petits moments de plaer.

Si veus que amb això no en tens prou, parla amb els teus pares i demana ajuda a un psicòleg que et pugui ajudar a canviar aquestes ulleres fosques que portes per unes altres d'un color més alegre!

Una abraçada i molts ànims!
Laia Sala
www.consultajove.cat