Ajuda!:(

Hola, sóc la Laura!
Fa uns 3 mesos que ja no estic amb la meu novio, vaig seguir el vostre consell i vaig deixar un temps perque les coses es calmesin, però la veritat es que tot aquest temps no m'ha servit de res. Segueixo amb dubtes ja que el motiu de que la nostre relacio s'acabes va ser que tenia por de acabar malament com amb la seva ultima relacio. Se que sona a la tipica excusa per deixar algu pero en el meu cas estic convensuda de que no que era veritat. He intentat parlar amb ell pero fa ja cosa de 2 mesos. Despres de tot aquest temps et segueixo trobant a faltar molt, per que l'estimo com mai he estimat a ningu. M'agradaria que hem donesiu algun consell, perque m'agradaria molt poder parlar el perque de tot el que va pasar i per que despres de trencar amb mi ja no hem dirijia la paraula ja que avans de ser res vam estar un llarg temps sent amics. Tambe he intentat durant tot aquest temps oblidarlo pero es imposible...Com podria intentar parlar amb ell sense semblar una desesperada i que no pasi de mi?
Algun consell?

Hola Laura! Sóc l'ELi Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Entenc com et sents...les ruptures són dures i necessiten temps per anar serenant les emocions. És difícil oblidar algu a qui estimem...necessita temps i prendre decisions de fer coses per estar per nosaltres mateixos i posar més atneció al nsotre dia a dia deixant de prestar atenció als pensaments sobre l'altre. Això necessita un procés, perquè primer de tot un ha de rpendre la decisió de voler-ho fer per estar millor si la realitat no canvia, i ell no decideix canviar d'opinió.

Entenc que vulguis parlar amb ell. Abans de fer-ho et recomanaria que reflexionéssis sobre si ell ha posat un límit clar i ara necessita distanciar-se i per això ha canviat el seu comportament, o si per contra,és bo que parleu. Si el límit l'ha posar ell, valora el benefici de respectar-lo, encara que a tu et sembli injust. Si ell té por haurà de gestionar-ho i veure-ho clar ell mateix. és injust però ell té dret a ser el qui vulgui prendre's el temps per ell sol . I sí, t'entenc, son injustes les ruptures, però voler canviar la realitat quan no depèn de nosaltres pot alimentar encara més la nostra dependència i fer-nos sentir pitjor i més enganxats.

Dóna't temps i vés observant com et sents, què et fa sentir bé el dia a dia i què és per tu important i què tens de valiós!!! Distreu-te plora si de tan en tan ho necessites, t'ajudarà a elaborar el malestar que sents. Envaolta't de la teva gent i creat noves aventures i experiències. Pensa cada dia en què fas cada dia i prou i aíxí passa millor. Deixa que la vida et sorprengui! Una abraçada Eli AUlet www.interperosnal.cat