-ems-

Hola, tinc 13 anys i m'agrada escriure histories, pro no se si els hi agrada a la gent, i m'agradaria saber si mes o menys els hi agrada, no se per tindre una idea:) i em fa vergonya disli als meus companys que ho e escrit jo per els comentaris o si me critiquen... :c us voldria deixar una de les histories aver que en opineu... :$
Aquell dia, el recordo com si fos ahir, un 24 de febrer, un amic meu em va demanar el meu numero de mòbil i li vaig donar, érem divendres, era al mati, mes o menys, devien ser les 8.05 del mati, com que era divendres, teníem que anar al institut i vaig anar a la parada del autobús, com que al meu poble es on hi ha el institut, ens fan pagar i no tenim autobús propi, perquè si ens deixa el autobús podem anar caminant. Sempre agafem el primer autobús que passa, jo, que per cert em dic Mireia, les meves amigues que son la Cristina, però que nosaltres li diem Cris, que es amb mes confio, la Sara, l' Alícia i la Roser, i de nois son l' Ignasi i el Ferran. Doncs com sempre anàvem a la parada del autobús, però jo i la Cris vam pujar les ultimes i ens van fer baixar a nosaltres dos i a la Laia i la Judit de 1r deso, i vam esperar fins al següent, el següent autobús i caven aproximadament, sempre, unes cinc o sis persones, i esperant a la parada, perquè arribes hi havien unes deu persones, jo i la Cris estàvem parlant, i de cop li vaig dir que el Ramon, aixi es diu el nen que em va demanar al mati el numero, el que me avia dit i ella em va fer recordar que amb aquest autobús que venia ara, anava ell, jo vaig riure i allí venia el autobús. La monitora va baixa i ens va assenyalar els que tenien que pujar i agafades de la ma jo i la Cris, ens va triar a nosaltres i també a la Laia i la Judit i a dos mes de 4r deso, les dos contentes vam deixar la motxilla al maleter i vam pujar, vam ser una de les primeres, passant per el passadís del bus per trobar lloc lliure per a dos persones, per a mi i a la Cris, derrapen em van estirar del braç i vaig caure damunt de algú, no se qui era amb aquell moment, pro sols se que al caure em vaig fer mal i a ell també li vaig fer mal. Vaig sentir
-Au... ! - El Ramon va cridar fluix.
-Sorry -Vaig dir jo quan vaig sentir-lo
-No, passa res guapa, per que ets tu i et perdono – Va dir el Ramon
Quant vaig sentir aixo, em vaig posar be i vaig saber per fi qui era. El vaig mirar amb una cara de dir que fas? Perquè mas fet aixo? Perquè mas agafat aixi? Ell com si m'hages entès amb la mirada, em va dir:
-Ho sento, pro vull parlar amb tu!
-val, però de que? I ara de sobte perquè mas agafat tan interes per mi? Abans era com si no hi fossi.- li vaig dir ràpidament i casi me faltava aire i tot aixo per culpa dels nervis.
-Ara t'ho diré, quan baixem del bus, que ara aquí em fa cosa, a dintre del institut estarem millor.- em va dir ell amb un to de veu que em va calmar.
Vam baixar del bus i vam agafar les motxilles, vam anar cap al porxo, i després de allí teníem que passar com per un pati per entrar al insti, doncs vam a travessar el pati i vaig sentir una veu coneguda que me cridava i ens vam girar els dos per veure qui era i vaig veure la meva tata, una amiga meva que ja feia unes dos setmanes que no la veia, perquè estava malalta, ens diem aixi per que es com si fos la meva germaneta, pro es diu Marta, doncs va vindre corrents cap a nosaltres i em va fer dos petons i em va dir a cau d'orella:
-Que esteu sortint?
La vaig mirar amb cara de no, pro pot ser si sortirem, ella em va somriure i vam entrar a dintre del insti. Al final ell va anar amb els seus amics i jo amb els meus amics i a la meva tata i a la Cris li vaig tindre que explicar tot. Va sonar el timbre i com sempre, la mestra de naturals, super puntual a obrir la classe, la classe de naturals rient i rient amb la Raquel, les classes amb ella passen molt ràpid, després castellà, que el mestre ens fa riure molt i la classe va passar volant i al final angles, que la mestra suda de nosaltres, i totes aquestes classes pensant amb ell, amb per que volia parlar amb mi, per que volia saber tant de mi. A l'hora del pati, jo i la Cris buscant-lo i no el trobàvem faltaven sols 10 minuts i jo volia que m'ho expliques, i per fi, el vam trobar, al pati als bancs amb tots els seus amics, però tots aquells que son mes creguts, el Jordi, que no li pots dir res o sinó cobres i ell o pot dir tot, el Agustí, que ell es molt bon nen, pro li costa entendre les coses i entre altres que no se qui eren, per que eren de primer i tercer i jo molts no els conec i també entre ells i avia el Xavi, el novio de la Cris, sempre sentia parlar de ell, pro no el conec amb persona, demà teníem que quedar els tres, per que fan un mes que surten junts i diuen que van en serio i que ja ho volen dir. Doncs jo vaig cridar:
-Xavi! Vine un moment sis plau.
-Si ara vinc – em va dir mirant a la Cris
-Val!- vaig dir cridant i el Ramon es va girar i em va mirar i des de aquell moment no em va treure els ulls del damunt.
-Hola cari i Mireia -ens va dir el Xavi
-Hola- vam respondre les dos
-Que voleu? - ens va preguntar
-Tens que dir-li al Ramon que vingui, que tinc que parlar amb ell, sis plau, però ara no el cridis, ves allí i dis-li, sis plau. - li vaig dir i mirant el rellotge, que sols faltaven 3 minuts.
-Val, ara i vaig. - va anar.
1 minut! 1 minut! NOOO! Ja esta, va sonar el timbre, quan ja estava al meu costat ens vam dir hola i li anava a preguntar una cosa, però un nen li va prendre la gorra que portava i va marxar corrents.
Desprès les 3 classes que venien, les vaig passar fatal. Català, la mestra em te mania i cada vegada que em veia distreta, que era tota l'estona, doncs em preguntava, pot ser em va preguntar cinc o sis cops, al sisè cop em va dir que marxes cap a fora, que tampoc feia res a dintre a la classe i averem si em donava l'aire i em despertava. Vaig anar a fora, tenia el mòbil aixi que podia parlar i ma mare la cotilla, em va obrir per que em va veure que estava en línia, la conversació del whatsapp amb ma mare va ser esta:
Mireia que fas connectada? Que no estas a classe?
Mama si estic a classe, pro la mestra no a vingut i el professor de guàrdia ens a deixat treure el mòbil.
Ah, val, adéu
Adéu mama.
Vaig mirar el rellotge i encara faltava 15 minuts, i sols feia 5 minuts que me avien tret de la classe. Pro de repent, vaig sentir:
-HI! - em va cridar el Ramon
-Hola guapo – vaig dir-li
-Que tal princesa? - em va preguntar somrient
-Be... i tu? - li vaig contestar amb un mig somriure
-Molt be, i a que ve aquest be? Que et passa alguna cosa? - em preguntar ràpidament al sentir-ho
-Coses meves, es que tot em surt malament – li vaig dir amb veu apunt de plorar
-Tot, tot, tot, no et surt malament, per exemple, em tens a mi. - m'he va dir i mirant-me als ulls
-No encara no et tinc, sols em parlat un dia i encara ni ens coneixem i també mai sabre si tu estaràs amb mi per sempre – no vaig dir mes coses per no posar-me a plorar.
-Si que em tens, a partit de ara, d'aquest dia, em tens aquí per tot i no et preocupis que ens coneixerem molt ràpid. - em va contestar.
-Val – vaig fer una petita rialla i el vaig abraçar.
Aquella abraçada no era una qualsevol, em va fer sentir unes papallones a la panxa i tenia ganes de fer-li un peto. Pro no se si ell li passava el mateix. Vaig mirar l'hora quan encara estàvem asseguts els dos al terra i sols faltaven 7 minuts, amb ell el temps em passava mes ràpid, la veritat. Ell em va agafar i em va posar la cara davant de la seva, tocant la punta del meu nas i la punta del seu nas. Li vaig mirar els seus ulls, enamoraven, i ell em va dir:
-M'agraden molt els teus ulls
-Doncs a mi m'agraden els teus- li vaig dir jo
-Els meus ulls son marrons -em va dir preguntant-se per que m'agradaven els seus ulls, si el color marro es un color molt típic.
-No m'agraden sol per el color, m'agraden per lo que transmeten, per que a traves dels teus ulls puc veure tot lo que penses, tot, se que m'estimes i se que... - em vaig callar per que anava a dir una cosa sense sentit.
-que veus mes? - em va preguntar intrigat
- Doncs veig que em vols fer un peto, pro es una cosa que me he imaginat jo- li vaig dir posant-me vermella
Vaig veure que va fer un somriure i se anava apropant a mi i jo anava apropant-me a ell i ens vam fer casi un pico, pro no vam poder, per que:
1. faltaven 4 minuts
2. Hi començaven a sortir gent de l'aula de informàtica, que estava al costat de la meva classe.
3. La mestra em va crida per que entres, pro al veure el que feia, em va dir que ja no calia i que em quedes a fora.
Doncs li vaig dir que sols faltaven 3 minuts casi 2 minuts i li vaig dir que si volia el podia acompanyar a baix , a la seva classe i em va dir que si, el vaig acompanyar i al baixar la ultima escala va sonar el timbre i li vaig dir que tornava a pujar cap a dalt i ell em va dir adéu, pro em va agafar i em va fer un pico i em va preguntar si volia sortir amb ell i li vaig respondre que ja m'ho pensaria i vaig pujar ràpid i corrents les escales. Quan ja estava a dalt em va dir la mestra de català que tenia un parte per baixar abaix, encara estic esperant-lo.
Segona hora, matemàtiques, se me va passar ràpid, pro no para de pensar amb el Ramon i l'estona a fora de classe i també estava preocupada del parte. A part la mestra em va preguntar dos coses i em va dir que tenia que estudiar mes.
Tercera hora, música, la vaig passar mes be, pro no del tot, per que em vaig assentar amb el nen que et pot fer riure molt i també criticar moltíssim i trobar-te mil i un defectes, i també que es pensa que es el centre del mon i tot gira al seu voltant. Aquell dia estava borde, la mestra no ens volia canviar i teníem que fer una fitxa amb parelles, total quin remei, el tenia que fer-ho amb ell, va ser horrorós, li deia una cosa i me deia que no s'ho creia o que no era llesta. Vam recollir quan faltaven 5 minuts, i va vindre el Ramon a la classe, em vaig alegra, pro no em venia a veurem, venia a veure la mestra, li tenia que dir una cosa, li va dir, pro després em va dir a l'orella guapa, després a la tarde quedes? I tots van començar a dir que jo i ell sortíem, no se si era per que ho havien sentit o per que m'avia dit una cosa a l'orella. No ho sabia estava confusa per aixo, pro amb ell li vaig dir que ja parlaríem per el facebook o per el whatsapp. Va sonar el timbre, vam baixar els dos junts, no se com vaig para al seu autobús un altre cop i al seu costat. Vam parlar i vam quedar aquella tarde. Però jo el que no sabia era que la meva mare tenia que anar al hospital amb la meva avia, el meu germà, Eric, tenia que anar a jugar a futbol, el meu pare tenia que anar a buscar a la meva mare i es van quedar un rato, fins per allí a les nou no van vindre i després la meva germana petita, la Lidia, que te 5 anys la tenia que cuidar algú, doncs em va tocar a mi, jo li vaig dir a la meva mare que si podia quedar, però ella no pots que tens que cuidar a la teva germana, doncs res, em vaig quedar molt trista. Vaig agafar el ordenador, la meva germana encara estava al col·legi i el meu pare mirant les noticies, doncs, vaig entrar al facebook i vaig parlar amb el Ramon, li vaig explicar lo que me passava i ell em va dir que ell tampoc podia que tenia que anar a entrena, parlat i parlant se ens va fer les 16:15 i em va dir que si que podia quedar, perquè se saltava entreno, que li feia mal la cama. Estàvem parlant jo encara no podia sortir, la Lidia, encara tenia que cuidar-la i no se com a les 16:45 el meu pare va entrar i em va dir que no calia cuidar a la Lidia que estava amb el tito Lluis, em va agafar una alegria, que no si i podeu imaginar, corrents vaig obrir un altre cop el xat del Ramon i li vaig dir que podia quedar, pro ell em va dir:
-Ni entreno, ni quedar amb tu, ni res, tinc que anar a Mora.
Amb aquell moment em vaig quedar de pedra, no m'ho podia creure, em va entrar un lapsus i no sabia que dir, es que no podia fer res mes, no podíem quedar i ja esta. Peró no se com a les 5:15 por allí, em va dir que ja avia tornat i que podia quedar, jo amb aquell moment tota feliç dient-li cap on tenia que anar, per que jo estava a casa estirada al sofà, sense sabates i amb una monyo de aquells que et fas per anar per casa, tot mal fet. Doncs, jo dient-li per on tenia que anar per anar cap a casa meva, i de m'entres jo corrents ficat me les botes, desfent-me el monyo i pentinat-me i tancar tot be , ordena tot el menjador i per ultim buscar les claus, ja estava a punt de arribar a casa meva, estava per la meitat del camí i vaig agafar l'ordenador vaig tancar totes les pestanyes i el vaig tancar i posar a la funda, corrents cap a la porta vaig agafar la jaqueta del penja-robes, vaig fer un cop a la porta, i arreglat-me vaig anar a buscar-lo i el vaig veure, estava allí parlant amb el seu mòbil, que tenia la pantalla trencada, la seva gorra i la seva super dessuadora que m'encantava, de color blau. Passo per el seu costat i li prenc la gorra, aixeca el cap i em veu, guarda el mòbil i em va fer una abraçada. Vam fer un tom, pro que no ens venguessin ningú junts, per que no volíem que no ens descobrissin ningú que estem junts, la gent que es molt cotilla o escampa tot i mes si es un poble petit. Doncs vam estar parlant, ens vam agafar de la ma, ens abraçàvem caminant, doncs, tot lo que pot fer una parella de adolescents no? I ja eren les 8, ja les 8! puf... se me va passar molt ràpid el temps, ja tenia que marxar cap a casa, perquè el meu germà no tenia claus i me va acompanyar fins a casa, ens vam abraçar i vaig notar els seus llavis, que buscaven els meus llavis, era fosc, normal, a on visc jo esta a l'altra punta del poble i ens tenen com marginats, doncs alguns cops les faroles no les encenen i fa mes por el carre, i ens vam fer un peto amb els meus cabells per el mig, pro si ens vam fer un peto. Ens vam separar i em va dir que me obriria per el whatsapp lo mes ràpid possible, per que me trobaria a faltar. Que mono, es mes baix-et que jo, pro no passa res, ja farà l'estir-on. A les nit no paràvem de parlar fins que un dels dos no podia mes i tenia que anar a dormir, de vegades me prenien el mòbil i no parlàvem durant una tarde i clar era una tortura per als dos. Aquella nit que vam quedar fins a la 1 parlant amb ell i fins a les 2 por allí parlant amb la Cris i amb la meva tata, la Clàudia. Ja esta aquí sa acabat el dia 24, però el dissabte també us el explicaré. L'endemà, Dissabte, per fi cap de setmana, tenia que quedar amb la Cris i el seu xicot, el Xavi. No tenia moltes ganes, tenia ganes de quedar amb el Ramon. Pro els hi havia dit que quedava amb ells i ara al ultim moment no els i podia dir que no. Els hi havia promès. Per al mati vaig fer tots els deures, el Ramon em va ajudar, que mono, estaven casi tot malament, pro la intenció es la que conta. Vaig anar a dinar al Cafè amb la colla i vam estar un rato després de dinar parlant, lo mes divertit va ser quan l'Ignasi i el Ferran van anar a les de 1r d'eso i els i van començar a tirar piro-pos i una s'ho va creure de veritat i li va demanar per surti al Ignasi, tothom se va en riure de ella, pobreta, però va ser graciós o quan menjàvem els postres i els vam posar tots amb un plat i tots els gelat els vam barrejar tots, vam acabar casi tots embrutats de gelat. Després jo i la Cris vam marxar a buscar el Xavi que ens esperava a una plaça. Quan la Cris el va veure va anar corrents, com podia per que tenia uns tacons super alts, pro m'encantaven eren molt boniques les sabates, el va abraçar i li va fer un peto. Jo caminant tranquil·la i anant cap amb ells i ells venien cap a mi, jo pensant amb ell, ja ho sabeu amb qui no? Doncs, si estava pensant amb ell, mel menjaria a petons, pro no podia, tenia que anar amb aquesta parella apegalosa, que no es paraven de dir coses super boniques però es que era massa, cada cosa que deien, cada vegada tenia mes ganes de tocar el dos i de matar-los. Pro me vaig relaxa i per 10 minuts vaig entra al meu mon i aquell mon que dic, era la del mòbil i la de parlar per el whatsapp, la veritat amb aquells 10 minuts semblava que no hi fossi ningú, em va ajudar basta'n i a part, me van donar dos alegries.
1- L'examen de matemàtiques no es feia Dilluns, no entenia res, pro res de res, i no es feia per que la mestra no hi serà, aixi que a la classe aniré a preguntar-li al Adrià si em pot explicar el temari.
2- El Ramon baixava.
Quan em va dir el Ramon que es quedava a dormir a casa de un cosí seu em vaig posar feliç i encara mes feliç quan em va dir que podia quedar amb mi! Els hi vaig dir que si podia venir el Ramon i vaig mirar a la Cris amb aquelles cares que ser posar jo, aquelles cares de pena. Hi em va dir que si que podia vindre amb nosaltres, pro que no digues res als seus amics. Les set, un missatge de ell. El teníem que anar a buscar al parc de dalt de tot, el parc mes llarg. Sols ni ha 3 parc amb tot el poble, pro el que mes m'agrada es el que era mes llarg, no se per que, pot ser per que visc mes aprop i per aixo m'agrada. Doncs el vam anar a buscar. Vam estar dos hores mes. La Cris i el Xavi van marxar i van fer les seves coses i nosaltres dos vam estar parlant. Els dos super vergonyosos vam agitar-nos al terra i ens vam començar a fer-nos petons. Ja eren les nou, teníem que marxar tots, pro el Ramon, no tenia hora per marxar, podia marxar quan vulgues i com que la meva mare em va dir que podia quedar-me màxim a les deu. Doncs jo i el Ramon ens vam quedar mes rato, ens vam quedar fins a les 10 i mitja. Res a casa em van renya, pro es que volia marxa un altre cop per el carrer i tornar a ser feliç. Ja no vaig poder sortir l'endemà i ja esta, aquí ja s'acabat.

Hola! Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Doncs et recomano que comencis a ensenyar-ho als teus amics. Pensa que a tots no ens pot agradar el mateix, però si és la teva passió escriure confia en que ho fas bé!!! Apunta't també a concursos literaris i llegeix, així aniràs alimentant aquesta faceta! Una abraçada! Eli Aulet www.interpersonal.cat