Nose si el que passa a casa meva es normal o no?

Hola em dic Cristina,
Hi ha una cosa que...be nose realment si passa alguna cosa o es que miro massa la tele.
Avui he rebut una pallisa del meu germa petit( unicament ens portem un any de diferencia)no es la primera. El meu pare sobint pega pallisses al meu germa(jo de vegades tambe he rebut alguna bufetada pero el que realement sempre rep es el meu germa). Jo de petita tambe pegava el meu germa quant ens barallavem perque era mes forta que ell pero ara amb la pubertat ell es mes fort i cada cop que em pega em fa mal. S'en a adonat d'aixo i cada cop mes esta usa aixo en contra meva per amenasarme o fer-me tenir por. Per altre banda ell tambe rep consament pallises del meu pare. Jo li dic que no ho faci pero el meu germa sobint es superinsoportable i l'unica manera de parar-lo es a bufetades. Es per aixo que el meu pare justifica les bufetades que li fa dient que ho fa perque no sap com para-lo i que el meu germa fa maltractament pisicologic(en aixo ultim sobint li donem la rao perque el meu germa es superpesat mes que la majoria)jo al princip creia que ho feia perque no es podia controlar pero l'altre dia em va demanar que tanques la porta perque no ho sentisin els veins. D'altre banda som una familia estructurada: Pare i mare no divorciat(quant es barallen de tant entant ma mare tambe rep alguna cosa pero no tant com el meu germa),dos sous a casa, una casa pagada, bon colegi, sense problemes fisics ni piscics de cap dels membres, seguretat economica(ma mare es funcionaria)...I no m'agradaria que tot aquet benestar es perdes perque seria pitjor que una pallisa. Jo no se ben be si aixo que passa a casa meva es normal o fins a quin punt ho es una mica. Les meves amigues diuen que a casa seva no peguen a ningu pero cada cop hi ha mes gent que comenta que una bufetada de tan en tan als fill no va malament(jo aixo no o se nomes se que em fa mal). Ara que he explicat la situacio que es viu a casa meva, les meves consultres són:
a)M'agradaria saber si es normal o fins a quin grau es normal?
b)En cas de no ser-ho com o podria canviar?(Sense posar denuncia perque ja he dit que disfruto de un cert benesar que es podria trencar)

Hola Anonim1234. Sóc l'Assumpta, psicòloga d'Interpersonal.
Primer de tot, donar-te les gràcies per confiar en nosaltres i explicar amb detalls la situació amb la que et trobes. El què expliques segur que et fa patir molt i no sempre ens és fàcil de parlar-ne, encara que sigui en un consultori privat.
Responent-te a la primera pregunta. No, no és normal això que passa a la teva família. Ningú diu que les relacions humanes, familiars, de parella, etc. siguin fàcils, i que tot siguin "flors i violes". De vegades es passen per situacions difícils, de conflicte, on un pensa d'una manera i un altre d'una altra, però les coses no s'arreglen fent ús de la violència. La comunicació, el diàleg, les normes, els límits, els pactes...són altres maneres de socucionar els conflictes. A veure, tots i totes podem aixecar la veu en una ocasió determinada, o barallar-nos amb algú i dir-nos alguna paraula lletja...però el que no és bo ni normal és que això passi cada dia o molt sovint, i menys, que hi hagi violència física entremig. Tot i que la violència psicològica també fa molt mal, i de vegades no ens n'adonem que la patim. Una altra cosa és que hagis sentit en alguna ocasió que en un moment determinat una bufetada no fa mal...potser no, però ha de ser una cosa mooooolt excepcional, en cap cas habitual. M'entens?
En quan a la segona pregunta, dir-te que tu no ets la responsable de canviar aquesta situació. No pots canviar tu sola aquesta situació. El què pots fer és agafar els teus pares i el teu germà per banda i dir-los que vols parlar d'un tema que et preocupa molt i et fa malviure. Buscar un moment de tranquilitat i exposar la situació, dir-los el què sents, i el què t'agradaria que canviés. Si veus que no et fan cas i la cosa continua igual, crec que no pots "amagar el cap sota l'ala" perquè aguantar aquesta situació durant gaire temps et pot fer mal a nivell psicològic i personal, i n'has de parlar amb algun adult a qui li tinguis confiança (mestre/a, tutor/a, algun familiar, etc.) perquè t'ajudi i t'assessori. No t'ho guardis per tu i pensa que no es culpa teva. Si vols, em pots tornar a escriure per dir-me com t'ha anat i com estàs...d'acord?
Espero que la situació millori. Una abraçada!
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat