Hola bonica!
Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal.
Primer de tot evitem autodiagnosticar-nos, val? Només un professional pot valorar si realment pateixes o no aquest trastorn. Així que, deixa de buscar què et passa.
En segon lloc, no sé com és la relació a casa teva, però si et sents així, n'hauries de parlar amb la teva mare i la teva família. Explica'ls que no et sents bé amb el teu cos, que estàs trista... segur que ells t'ajudaran i buscareu alguna solució!
Quan estem tristos o no estem bé, és molt important tenir amics i familiars amb qui tinguis confiança i puguis parlar-ne. Demana'ls que et diguin algunes de les teves virtuts, que estiguin amb tu, busqueu alguns jocs o moments per passar-ho bé. Pel què fa al cos... ja deus saber que no ens podem valorar únicament per la imatge física, oi? El que et puc dir jo és que únicament tenim un cos en aquesta vida i que podem fer dues coses: odiar-lo o estimar-lo i acceptar-lo. És normal que ens vulguem cuidar, però fins a certs límits!!!
També et recomano que pots fer la consulta a les companyes del fòrum d'alimentació i elles et guiaran per tenir una alimentació més equilibrada i així sentir-te millor amb tu mateixa (perquè t'estaràs cuidant)
Una abraçada!
www.consultajove.cat
