Hola, avui fa dos mesos que va deixar-me el meu novio amb el que portavem 11 mesos sortint junts. Abans d'aquesta ruptura ja va passar el mateix al febrer, que em va deixar però al cap d'una setmana em va tornar a demanar sortir i jo li vaig dir el mateix. La qüestió és que formem part del mateix grup d'amics, vivim al mateix poble i hi ha moltes coses que ens uneixen i per tant ens veiem. Ell em va dir que m'oblidés completament d'ell i que fes com si no existís, però és impossible, quan porto dies o setmanes que penso que ho tinc bastant assumit torno a caure i ho veig tot molt negre, com si m'agafés una crisi, per dir-ho d'alguna manera. Quan em pasa això només tinc ganes de plorar, em venen tots els records al cap, no deixo de pensar en ell, m'obsessiono amb els estudis i no menjo. Necessito saber què fer per poder oblidar-me d'ell encara que estar amb ell es l'únic que vull però crec que no em convé. Quan el veig ell mai em diu res però jo no li trec la mirada del damunt, m'agradaria almenys poder tenir una relació normal, d'amics o ni això, coneguts. No deixo de pensar en ell dia a dia i no vull que això sigui un impediment per a conèixer a més nois, però ho és. Necessito consell siusplau, perquè no se que m'està passant. Moltes gràcies!:)
InterPersonal Data: 18/06/2014 11:49
Hola!!
el que et passa és que estàs en ple procés de dol i l'has de poder finalitzar del tot per poder dir que ho tens superat. Tu vols anar més ràpid que el propi procés i per això et desesperes. Mira els processos de dol tenen diferents durades depenent de molts factors. No és el mateix oblifdar-te d'algú que no veuràs mai més que d'algú que et trobes sovint, com és el teu cas i els alts i baixos són normalíssims. Per això et passa que en certs moments sembla que ja ho tens superat però llavors entres en crisi i et fa la sensació que tornes a estar al principi. No pateixis, les crisis són normals i amb el pas del temps aniran disminuint fins al dia en què desapareixeran per complert. Quants de temps ha de passar? això és impossible saber-ho, ara bé, el que està clar és que el temps és necessari per aconseguir oblidar algú. Tingues paciència, per més que volguis còrrer el teu proces necessita temps i no el pots enganyar, ja veuràs que a la llarga aquestes crisis seran menys freqüents i més espaiades entre si.
No et desesperis, els processos de dol solen ser llargs però sempre arriba un dia en què s'acaben.
Una abraçada!
Marina Marull
www.interpersonal.cat
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
