Por

Hola,
No se molt bé com començar, però desde fa un temps que no "penso" com tindria que pensar, estic de mal humor sempre i m'emfado molt amb el meu pare, canvio d'opinió molt bruscament i a vegades faig coses que no son gaire normals, però el que em fa por es que m'agrada estar així, es a dir, estar enfadat o enrabiat em dona més seguretat amb mi mateix encara que he pogut fer mal a altre gent, però no a proposit, sinò que m'ha sortit.
Per exemple, farà unes semanes un noi del meu institut em va començar a cridar, odio molt que la gent em cridi i se m'escapen els nervis, donç vaig agafar un gran cabreig i vaig perdre el control, no vull esplicar massa, només que el noi ara està en coma, per la meva culpa, jo no desitjava aixó, pero no se perquè ho vaig fer, em sento malament pero a la vegada no m'importa el noi que us dic. La gent em diu que no em passa res, pero jo no ho crec, tinc por a dir-ho a algú, més d'una vegada m'he tallat a propòsit i ha sigut una experiencia chulisima, però sé que no s'ha de fer, pero m'encanta.
També em sento mol incomprés, al institut li caig malament a tothom, ningu vol fer treballs en grup amb mi, no m'agafen per els equips etc. Em diuen el emo (vaig casi sempre de negre i tinc serrell) els profesors no fan res, diuen que passi d'ells, pero no tenen ni idea
Que faig?

Hola mark! Sóc l'Eli AUlet. Psicòloga d'Interpersonal. Doncs entenc que sentis por de que et passin totes aquestes coses. Entenc que potser sents molta impotència de no poder controlar algunes situacions i que ha de ser molt dur veure com et vas quedant sol... També entenc que de dins teu sàpigues que si que passa! que és cert que passen coses al teu voltant per estar sota aquesta situació. Entenc també que de tan en tan puguis sentir que és gratificant perquè d'alguna manera t'alleugera , però alhora et produeix aquesta confusió o malestar de saber que no saps ben bé què està passant.

Ja que escrius i t'agraeixo molt la confiança d'haver escrit aquesta consulta, et diría que potser podries provar de demanar un cop de mà a algu de confiança. A algun adult, algun professor que realment t'escolti, a la teva família... etc. Et recomano que puguis fer una consulta sobre el que et passa. EN aquestes ocasions un psicòleg et pot orientar moltíssim en què passa i et pot suggerir alternatives per a solucionar aquestes situacions. Seria com la manera de trobar com resoldre situacions que t'estressen utilitzant altres vies que et féssin sentir bé i alleugerir tan al amteix moment com en general sempre.

Aquest és el meu suggeriment per si et puc donar un cop de mà per recuperar el teu pròpi control i sentir-te bé amb tu mateix i amb qui decideixes!!
una abraçada!

Eli Aulet www.interpersonal.cat