Problema amor

Sé que aquest no deu ser el lloc idoni per a fer aquest tipus de consultes i, encara menys, tenint en compte la meva edat. L'altre dia el meu nebot em va ensenyar aquesta pàgina, i necessito el suport d'un professional. No sé si servirà molt, però no em sento suficientment valent com per afrontar la situació personalment.
He acabat la meva carrera universitària, tinc una feina que m'agrada, i una parella amb qui porto quasi 4 anys. Tinc 23 anys. Tenim plans d'anar a viure junts ben aviat. Me l'estimo bojament. És fantàstica en tot i em dóna llum a la meva vida. Ella i la seva família.
Fa unes setmanes, per error, algú em va afegir al facebook. No ens hem vist mai, però em parlat moltíssim. Al principi la conversa era del tipus de conversa que tenía amb la meva parella quan vam començar. Sense pretendre res més que parlar, vam acabar explicant-nos coses molt personals. M'agrada parlar amb ella, no, m'encanta. Té 18 anys, és molt joveneta. Una setmana després, hem acabat fantassejant sobre la possibilitat de veuren's, estar junts, i mantenir relacions sexuals... La conversa ha pujat molt de to. Una barbaritat...
Però, tornant enrera, m'estimo la meva nòvia. Sé que la noia del facebook em posa, m'atreu, i em sembla dolça i maca. Però obviament, no m'aporta la seguretat, i la estabilitat i fins i tot el sentit comú que m'aporta, en moltes coses, la meva parella. Tenim una vida molt bastida junts. No sé que fer, però. Mai m'havía sentit així. I això em fa tenir dubtes, a més que em fa sentir malament. Tot i que no he mantingut relacions amb cap altra noia físicament, el fet d'haver tractat temes així per facebook amb una altra persona, em remou la consciència...
Necessito que em diguis alguna cosa,
Gràcies

Hola noiet123! Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Entenc com et sents i que aquesta trobada t'hagi pogut "revolucionar" una mica. El que et diría sobre això és que és molt positiu que tinguis molt clar el que valores de cada una d'aquestes persones.
Pel que m'expliques sembla com si la persona nova t'atraigui. Expliques unes sensaciosn que responen molt a l'atracció. I l'atració és així: més explosiva i pujada de to. Et dic epr això que és natural sentir atracció per altres persones tot i tenir parella. L'atracció té un punt de vista biològic que ens fa saltar, per tant és totalment compatible i natural tenir parella i poder sentir atració per alres. La clau està en que davant de tot això tenim el poder de decisió! És allò de que som nosaltres els protagonistes de la nostra vida i no ho són les nostres emocions, sensacions i pensaments.
Et diría que ets tu qui decideix. Valora el que sents per a cada una d'aquestes persones pensant a curt i llarg termini, per tal de que no et traeixi la passió del moment. Potser dóna 't uns dies en que no alimentis aquesta passió i així les teves emocions es calmaran i podràs pensar en calma.

Tingues en compte que si segueixes parlant per facebook tard o d'hora hauràs de prendre una decisió. La que tu sentis!

Jo repeteixo el que et dic, l'atracció és natural sentir-la, el tema està en fins on la volem fer arribar.

Ànims! Eli Aulet www.interpersonal.cat