Deprimit?

Bona tarda i abans de res gràcies per l'atenció

Al més de Novembre vaig començar a sortir amb una noia. Estava molt enamorat, però un dia, a casa seva, de sobte, em va agafar una rallada i vaig interpretar que de cop ja jo estava enamorat. Vaig aguantar dos mesos passant força angoixa fins que la vaig deixar.

un cop la vaig deixar vaig tornar a ser feliç durant 1 mes, llavors ens vam tornar a liar i em va a tornar a venir el bajón. Ara ja no em preocupava ella, sinó que la meva preocupació era si estava deprimit o no. Vaig passar dues setmanes molt dolentes, però vaig començar a millorar.

Poc a poc, em vaig anar recomposant d'aquella dolorosa situació i no va tornar a passar res amb la noia. Però ahir vaig sentir per les notícies que un Atleta s'havia suicidat i em va agafar una angoixa molt gran molt gran, fins al punt que no vaig sortir de festa tal i com estava previst i he passat una nit força difícil.

A tot això s'hi suma que sóc estudiant de periodisme i tinc el mal costum de buscar informació fins a la sacietat, contrastar diferents fonts, etc. Així que m he documentat dels símptomes de la depressió. La majoria no els tinc, perquè encara passo molt bones estones.


Preguntes:

1. Estic deprimit?
2. He d'anar al psicòleg?
3. Això se'm passarà? (Amb tota la pesca ja porto un temps)

Ara, les meves preocupacions són que això degeneri en alguna cosa més greu. Salut i espero que se m'entengui

PD: agrairia que això no es publiqués a la pàgina d'adolescents. Gràcies

Hola Joel,

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Com es nota que estudies periodisme, has explicat molt bé la situació.

Pel què expliques, no crec que estiguis deprimit. A tots ens passa que passem més bones temporades i altres moments en què estem més nostàlgics o tristos. Hem d'aprendre a conviure amb ells, a permetre'ns que a vegades no estem al 100% i que això no vol dir que estiguem en una situació límit.

La nostra societat no ens permet estar tristos, ni tenir mals dies. Al contrari! Fixa't quan hi ha la mort d'algú proper, al cap d'un mes la gent ja et diu que has de fer coses! I no sempre és així, perquè un dol pot durar entre 1 i 2 anys sense que sigui una situació complicada.

Amb això et vull dir que, quan et notis que estàs una mica de baixón o trist, et diguis a tu mateix que només és un dia, que també està bé estar malament i que ho deixis passar. Veuràs que si et permets estar una mica decaigut, l'endemà estaràs millor!! Pel què m'expliques ets una persona molt conscient de les pròpies emocions, així que et felicito perquè tens la meitat de la feina feta!

Una abraçada!!
www.consultajove.cat