Hola

Hola, mira t'explico.
A l'agost vaig conèixer un noi (JO TINC 13 I ELL 15) que mig m'agradava però erem molt diferents, ell em va demanar lio però jo no volia estar amb algú que només volia lio, un dia em vaig arrepentir i li vaig dir que m'ho havia pensat millor i que si que volia estar amb ell. Mai quedavem, jo tenia moltíssima vergonya i no sabia que fer perquè quan el veia de lluny em posava tant nerviosa que no podia ni caminar. Ell, suposo que cansat i amb raó de que m'amagués d'ell, em va deixar, bueno nose, un dia el vaig obrir per whatsapp i ja no em va contestar. Quan era octubre em va obrir demanantme perdo que ho volia intentar, i jo, li vaig dir que si perque n'estava enamorada. Ens vem liar a finals d'octubre pero gairebe no vem parlar, jo estava molt incomoda i ell crec que tambe perque no m'ajudava i un cop ja ens haviem saludat intentava quedarse un rato pero alfinal se n'anava, tot i aixi ell continuava amb mi. jo seguia sense quedar amb ell perque nose, tenia por o algo. Un dia em va dir t'estimo, i maim'ho havia dit, li vaig preguntar que si de veritat i em va dir que si. Anavem quedant pero molt poc. Llavors em va deixar perque quan estava amb ell sudava d'ell (ell tambe ho feia). I al cap de dos setmanes vem tornar, ami ja no m'agradava pero nose, volia tornar-ho a provar, erem molt feliços, quedavem poc pero tots els dies eren marevellosos. Pero a principis de gener vaig començar a fer el mateix de no quedar amb ell. Em va tornar a deixar. Em va dir de tornar pero jo ja no volia, va començar a sprtir amb una noia i quan van tallar em va tornar a demanar per tornar. Li vaig dir que si. Vaig estar molt feliç amb ell, ens veiem més i estava molt enamorada. Pero vem agafar el mal costum de quan ens veiem per saludarnos ens liavem, no ens parlavem en tota la tarda i per despedirnos ens liavem, llavors em vaig cansar. Ara tampoc vull quedar, però no per vergonya, esque ja no tinc ganes, per nomes liarnos i despres res... ell està molt enamorat perque no para de donarme oportunitats i ames fa mil coses per mi però jo... no ho se. Tampoc tinc valor de tallar amb ell, potser es el costum de haver estat tant de temps... nose enserio estic molt confusa. Diguem el que opines, necessito reflexionar pero estic tant liada que no se el que em passa i ni puc pensar.
Sento que sigui tant llarg:(

Hola!

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per utilitzar el consultori!

Carai! aquesta és la història del mai acabar! Crec que el teu cos és molt savi i ja et dóna pistes del què realment sents per ell, no? Quan estem amb algú que realment ens agrada i estimem, no ens cansem mai d'estar amb ella!!

També et diria que miréssis bé què fa per "demostrar-te" que t'estima, perquè dir-ho només de paraula... No vol dir res! Si estimes a algú tens ganes de conèixer-lo, li demanes com li va el dia a dia, intentes descobrir els seus gustos, fas coses que li puguin agradar, t'impliques i mires que estigui bé.

Potser el què et falta és acabar de prendre la decisió. Sigues valenta!

Una abraçada
www.consultajove.cat