Les abandono a totes o em trago la ràbia?

Sóc una noia de 14 anys i tinc dubtes de què fer amb una "amistat".
Tinc un grup de quatre amigues des de fa uns mesos amb el que em sento molt de gust, excepte per una d'elles. Es tracta d'una noia amb molt de geni i molt molt mal parlada (diu paraulotes a cada frase). Sempre vol tenir la raó en tot, i si no fas el que vol ja t'insulta amb paraules com "lerda, imbecil, jilipollas, tonta, o directament: si em tornes a parlar et partiré la cara". Per altra banda, si estàs bé amb ella t'ho pots passar molt bé i pot arribar a ser bona persona. Aquesta setmana ella em va demanar un favor molt gran, es tractava de parlar amb una persona que ha significat molt per ella per reprendre el contacte. Vaig parlar amb la persona pero aquest no s'enrecordava d'ella i no volia/podia reprendre el contacte. Dilluns li ho vaig explicar i es va enfadar molt amb mi, tot i que no fós culpa meva, jo vaig deixar un temps perque ho assimilés. El tema és que ella em venia a demanar deures o el que li interessava, pero quan es tractava de passar-nos-ho bé i riure ja m'insultava, s'enfrentava a mi o m'amenaçava. Jo m'he enfadat amb ella, i quan em demana deures no els hi deixo. Ara ella no em para de molestar, fer-me la guitza i riure's de mi, i a demés em diu que no tinc raó per estar enfadada i que la que ha d'estar enfadada és ella. Jo intento passar d'ella i estar amb altres company, tot i que ella sempre apareix a algun lloc. El meu gran problema és que tinc un grup d'amigues (que també són amigues seves) que no són per res com ella, son molt bones persones, molt bona influència, i mai mai m'han fet res dolent. Aquests dies les meves amigues han anat amb ella, jo he anat amb un altre grup, i el que crec és que com sempre ella sortirà guanyant, i perdre a les meves amigues. Sempre he estat una persona que ha pensat que el amic que et fa triar és el que es mereix quedar'se sol, per tant no vull ser jo la que faci triar a les meves amigues entre ella o jo. He parlat amb dues d'elles i em diuen que em soporten, però dos minuts després ja estàn amb ella un altre cop i em sento com si m'ignoressin. Tinc moltissimes amigues, pero en vull fer de verdaderes, i crec que això em fara veure que sóc per a elles. A classe tinc ganes de marxar corrents, posar-me a cridar, o fins i tot pegar-li un cop de puny a la noia, però els pensaments em superen i m'aguanto, però, i si ho fes? Algun dia no podré més i passaré al costat fosc per uns minuts. Sóc molt pacífica, treballadora, educada i bona persona, però a vegades penso en no ser el que tothom espera de mi, i explotar d'una vegada per totes.
M'estimo moltissim a les meves amigues, no cal que ho digui, i deixar-les seria el pitjor que em pot passar en aquest moment.
Que hauria de fer? Les faig triar? Marxo jo? Em supero a mi mateixa?

Hola!

Sóc la Laia Sala, psicòloga d'Interpersonal. Gràcies per utilitzar el consultori.

Crec que tu mateixa t'estas responent a la pregunta. Sé que és difícil prendre una decisió en aquests moments i que pot ser molt dolorosa. Però les persones que hem de mantenir al nostre costat són aquelles que ens facin sentir bé, que ens estimin tal com són i que tinguin ganes d'estar amb nosaltres.

Ets una persona molt valenta i tens les coses molt clares. Tu mateixa ja saps què és el millor per tu, així que agafa forces i defensa els teus drets!

Una abraçada
www.consultajove.cat