Hola Laura. Sóc l'Assumpta, psicòloga d'Interpersonal.
Dir-te que això que expliques els passa a moltes persones quan es trobem en situacions compromeses. Sovint, quan sentim vergonya o estem molt enfadats/des. L'explicació fisiològica del fenomen és relativament senzilla. A la nostra pell s'hi amaguen una gran quantitat de terminacions nervioses i vasos sanguinis. Quan una persona passa vergonya o s'enfada el ritme cardíac augmenta i els capil·lars es dilaten i és per això que el nostre rostre pren un color vermellós. El canvi de color és sobtat i incontrolable, però no és res perillós. Normalment, tal i com tu dius, passa a persones que tenen tendència a ser tímides. La manera de controlar-ho és "no voler-ho controlar". Entenc que et preocupi i que t'ho fa passar malament però, senzillament, accepta-ho deixa que passi.. Igual que una altra persona comença a suar, li tremola la veu o les mans, se li accelera el ritme cardíac, etc. Tot són reaccions d'alerta del nostre organisme davant una situació que percep com a "amenaçant". A banda d'intentar "normalitzar-ho", també estaria bé que poguessis identificar quins pensaments et venen al cap i què sents quan estàs en aquestes situacions i modificar-los per altres de més adaptatius o positius. Per ex.: davant una exposició oral d'un treball: "no me'n sortiré, ho faré fatal" per "conec el tema, faré el què pugui i segur que me'n sortiré". I "si em poso vermella... no passa res". Intenta no ser massa exigent amb tu mateixa, no et comparis massa amb els altres i deixa d'obsessionar-te en pensar què pensaran de tu els altres. Intenta guanyar en autoestima i seguretat.
