Mentides i mes mentides

Hola, tinc un greu problema... Fa poc que vaig conèixer un noi que viu bastant lluny de mi, i voliem quedar en algun lloc del centre. A mi els meus pares em controlen molt, i no volen que surti amb nois i tot això... els hi vaig dir que anava a passar la tarda a casa d'una amiga, i que si sortiem no ens mouríem del barri.
La meva amiga em va acompanyar amb el metro fins el centre, que està molt lluny de casa meva, i allà ella sen va anar i em vaig quedar amb el noi.
Quan vaig tornar a casa, a més de que vaig arribar tard, la meva mare va descobrir que havia anat amb metro per un missatge que va enviar la meva amiga per error...
Aleshores els meus pares em van començar a interrogar, i jo anava inventant-me coses: que si haviem anat amb bus pel barri, que si havia anat amb les amigues de hip hop... fins que al final la meva mare em va dir que o li deia la veritat d'on havia anat, o anava al metro per mirar els viatges que havia fet amb la targeta. Els hi vaig dir que havia anat al centre amb dues amigues, pero no els hi he dit res del noi.
M'han perdut la confiança totalment, i tinc por que s'acabin assabentant del tema del noi...:(

PD:ho sento, per si és massa llarg... un petó i gràcies

Hola Pretty. Sóc l'Assumpta, psicòloga d'Interpersonal.
Dir-te que per una banda entenc perfectament que vulguis fer una mica la teva, i tenir certa llibertat per quedar amb nois, etc. sense haver-te'n d'amagar o dir mentides als teus pares. Perquè el fet de dir mentides en el fons ens fa sentir malament, i més als teus pares. Per altra banda, també entenc als teus pares. No sé exactament quina edat tens, però si ets menor d'edat (i encara que no ho fossis...) és normal que els teus pares es preocupin per tu i et posin encara alguns límits i normes en el teu dia a dia, i sobretot en el tema de les companyies, nois, etc. Lo "fotut" de tot això és que es crea com un cercle viciós en el qual com més ells et volen controlar més t'agobies tu i més mentides els dius. Per què...? perquè tens por que t'ho prohibeixin o que s'enfadin...i d'aquí no en sortim.
Tal i com tu dius, seria molt bo que els teus pares poguessin recuperar la confiança en tu, i per tant, deixar de controlar-te de tant, i alhora que tu tinguessis el teu espai de "llibertat" sense haver de patir tant i dir mentides. Com? Està clar que us heu d'asseure i parlar. De manera tranquil·la, sense crits ni retrets però exposant cadascú el què necessita i el què està disposat a fer. I haureu d'arribar a acords, pactes, o com li vulguis dir. Ells han d'entendre que tu et vas fent gran i tu has d'entendre que ells encara són els teus pares, vius amb ells, etc.
Espero haver-te ajudat. Gràcies per la teva confiança.
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat