amor...

veuras, perdo si faig faltes, bueno tesplico...
En octubre vaig coneixer a un noi especial, tots no m'havien tratat gens be, era de las feas i aixo de la clase, i vaig comensar el insti i vaig cambiar, els nois em comensaven a anar al darrere, pero ell no el coneixia, i amigues mebes si, i un dia vaig obrirli i em va encantar, amb ell era tot diferent, i em va agradar desde el primer dia que el vaig coneixer... li vaig dir que magradava en novembre pero a ell li agradava una amiga meva, la amiga meva savia que magradava i encara aixi va estar amnb ell de lio.. van tindre una baralla al desembre, i yo el vaig defendre en tot perque per molt que no li agrades no volia que ningu li fes mal...
Llabors al gener va comensar tot, vam comensar a tontegar i bua em tenia boja,tansols aquella abrasada de cada dia al insti i un "piko" em feia saltar de alegría....
pero despres al febrer van comensar els problemes... Haviem de quedar per liarnos i per estar junts pero yo no podía anar al seu poble perque el meu avi estaba malament, i yo..no podía anar i apart estaba malament, o pasaba malament per el meu avi..
i ell es va cansar, com yo estaba malament i ni podiem quedar ni parlava igual perque estaba rallada, ell em va dir que amic i prou... aixo em va partir el cor per complert... i aixo de que "serem amics" res.Vaig obrirli cada dia durant una semana, i vaig pensar que li molestava i el vaig deixar dobrir, el veía cada dia al insti, i aixo em matava, pasava per el seu costat i numes hi havia aquella mirada seca. Vaig arrastrarme tres cops, lobria dientli tot el que sentía per ell i que el necesitaba i ell pasaba... plorava tots els diez per ell... Al maig em pensaba que ya l avia obliadat, estaba tontegant amb un, ell era aigua pasada. Pero despres em vaig enterar de que estaba tornant a tontegar amb la meva amiga, em va molestar molt, i em vaig donar conta de que no l'havia oblidat... i un altre cop a plorar totes les nits...
i desde aquell dia fins aquí, sense saber que fer perque es veurel cada dia i caures el meu mon a sobre... comensar a recordar i pensa en el que podiem haver fet junts, i que ara vol a la meva amiga... aixo em mata...
ajuda siusplau...

Hola mjimenezes! Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Entenc que t'hagi fet mal aquesta noticia. A vegades pensem que tenim més oblidada a una persona i aquestes situacions ens toquen la ferida un altre cop. No és que tornem enrera, sinó que són senyals que ens hi fariem tornar enrera si ens hi arrepangéssim!!! Plora a estonetes aquesta situació i escriu com et sents. Escriure t'ajudarà molt. Entenc que també sents rabia, cap a ell, cap a la teva amiga, etc...Pensa que en aquestes situacions també va molt bé fer esport i passejar per anar calmant el cos i com et sents. Busca també activitats per distreure't i que t'ajudin a distanciar-te d'aquesta relació. Això t'ajudarà a recuperar-te!!! una abraçada! Eli AUlet www.interpersonal.cat