No m'agrada la meva vida. Sóc una inútil

Hola, a veure si em podríeu ajudar, son moltes coses.....
Primer de tot, tinc l’autoestima molt baix, jo considero que massa i tot perquè no em veig ni bé amb el meu cos (i això que estic prima) em trobo molt lletja i odio el meu caràcter i la meva personalitat, ja que sóc extremadament tímida i molt sosa. La gent em diu que no, que soc guapa, simpàtica i divertida, però jo em miro al mirall, penso en com reacciono davant algunes situacions i es que no veig ni que sigui guapa, ni simpàtica, ni divertida... Al contrari, cada dia va a pitjor.

La segona cosa, sóc antisocial nivell expert, quan surto del institut arribo a casa i no surto per res, només amb els meus pares....No tinc amics o potser si pero jo em sento massa sola, a la classe doncs si, m’ajunto amb la gent i tal, em cauen bé, pero ja està, quan sona el timbre i cadascú se’n va a casa seva no compten amb mi per res, i si ho fan no vull anar perquè no em sento gens bé, ja que gairebé m’ajunto a la classe amb nois (que no dic que sigui res dolent, eh?) i després quan ells queden doncs clar, tot son tios i jo doncs la única tia i em fa molta cosa i no m’agrada gens. I apart, ja de per si sóc MOLT vergonyosa, em cosa molt parlar amb gent nova, quan em parlen em poso molt nerviosa i semblo una tonta, i noto que pensen això per com em miren, en fi. I per aquesta raó no puc conèixer gent nova, i bueno, perquè tampoc tinc a ningú perquè em presenti a amics seus i tal. I cal dir que m’he apuntat a moltes coses per tenir més vida social i he hagut de desapuntar-me perquè no estava còmode ja que no aconseguia ser amiga de la gent que hi havia, molt trist.... :’( A mi m’agradaria ser normal, tenir el meu grupet d’amigues per quedar, anar a berenar o a sopar, a donar voltes, i passar-ho bé, però pel que veig això no ho tindré mai.

La tercera cosa, tinc una obsessió molt seria, estic coladeta per un MOLT MOLT més gran que jo, no son ni tres, ni quatre, ni cinc, ni deu, molts més.... I hi ha moltíssimes coses pel mig per les quals no hi ha ni un 0000000000000,1% de probabilitats perquè passi alguna cosa. I de veritat, d’això ja farà gairebé un any i mig casi, i puc ser masoca, però es que cada dia l’he de veure, perquè sinó em deprimeixo i ho passo malament. Suposo que amb el temps se’m passarà i quedarà com un record agredolç.

I la quarta i última cosa, és que noto que des del setembre més o menys, no tinc gens de sort, tot el que em passa es dolent, intento fer coses amb la intenció de que surtin bé i tal, però res tot fatal. Constantment estic deprimida perquè les meves notes han baixat moltissim, i jo doncs em sento molt inútil, que no serveixo per res, i tinc moltes ganes de morir-me, perquè la meva vida no m’agrada gens, estic realment malament, i tot això doncs ho porto guardat dintre de mi i ningú sap realment lo malament que ho estic passant.


Moltes gràcies, ho sento per haver escrit tant, però necessitava desfogar-me i que algú m’ajudi encara que sigui una miqueta..... GRÀCIES.

Pauli, et respondré punt per punt:

-Primer: L'autoestima es forma amb el que pensem de nosaltres mateixes i també hi ha una part on influeix el que pensen els altres. Ara et diré... si els altres et veuen guapa i simpàtica... pot ser que tinguin part de raó? I si creus que no ho ets... com seria la Pauli simpàtica? perquè no comences a actuar de la manera que voldries ser?

-Segon: per aconsegui nous amics ha de passar temps... abans de ser amics són coneguts, colegues amb qui coincideixes... per tal que et sentis còmode és important que tinguis punteria i que busquis gent que faci coses que a tu t'agradin. No s'hi val apuntar-se a coses si realment no t'agraden. Has de rodejar-te de persones que puguin assemblar-se a tu. Vèncer el ser antisocial no es fa d'un dia per l'altre... has de tenir paciència i moltes ganes!

-Tercer: potser el que t'acaba deprimint més i fa que t'obsessionis més és la necessitat de veure'l cada dia... sembla que quan tens la necessitat deixes que et venci i veure'l encara fa que tinguis més obsessió i et deprimeixis més. Per tant si realment el vols oblidar, et recomano que comencis per vèncer el veure'l... potser mica en mica l'obsessió anirà baixant (tot i que costarà) però com més l'alimentis més grossa es farà...

-Quart: pel tema de les notes, potser has de canviar la manera d'estudiar, has d'aprendre a concentrar-te, a tenir un espai d'estudi que et permeti ser rigurosa per poder aprendre bé... ho has provat?

Si veus que no hi ha manera que te n'ensurtis, et recomano que ho parlis amb els de casa teu. Quan estem perduts necessitem que algú ens ajudi. A casa ens poden escoltar i podeu buscar alguna solució comuna per fer alguna cosa.

Confia en aquells que t'estimen.

Elena Crespi i Asensio - www.iesp.cat
Fbk: elenacrespipsico - @tarongesenceres