hola

hola em dic ana tinc 21 anys soc de tarragona , tinc una discapacitat i desde que tenia 12 anys al meu cole es burlaben de mi , van abusar de mi psicologicament ..... , he patit molt a la vida , he estat 4 anys super trista sense forces , sense ganes d'anar al insti ja que deien que era un pes pesat per la meva discapacitat la gent em deia que jo no faria res a la vida , que no val per res ni per treballar , aixo m'ha marcat molt i m'ha deixat xof , costen molt olvidar les coses del pasat he sigut molt valenta a la vida , fa un any que he tornat a somriure gracies al albert espinosa , al mikel iglesias , al carlos cuevas , al daniel sicart , i ells m'han canviat la vida pero vaig trobar l'amor al setembre del any pasat vam durar 2 mesos i algo perque em va fer molt de mal , he estat amb un altre noi i tambe i em pregunto perque em pasa tot a mi , la gent es riu de mi , em mira malament , no se perque i aixo per dins em fa sentir molt malament i sola i jo no vull sentierme aixi siusplau ajudeume que per tenir un sindrome que no es coneix no se perque em pasa aixo


em pots ajudar moltes gracies =)

Hola Ana, com estàs?

Primer de tot, gràcies per compartir la teva història amb nosaltres. Veig que no ho has tingut fàcil a la vida i això segur qeu t'ha fet molt més valenta que la resta dels teus companys.

En segon lloc et demanaria si algú més sap que et sents així: saben com et trobes els teus pares? els teus professors?

Sempre que estem malament és molt bo compartir-ho amb qui tens al teu costat, amb qui t'estima. Potser seria bo que els teus pares t'ajduessin a buscar ajuda professional paprendre a ser encara una mica més valenta per ajudar-te a superar el que els altres puguin dir de tu.

Et confesso una cosa, però, realment els que potser necessitarien ajuda són els altres. Tenir una discapacitat no els dóna dret a que es riguin de tu ni que et mirin malament, Segurament són ells els qui necessiten saber una mica més de la vida i començar a entendre que tenir la sort de no patir una discapacitat és el que tenen ells i que si et miren diferent no t'ajuden a tenir la vida més fàcil.

Malauradament, les persones amb algun tipus de discapacitat sempre han estat discriminades i, per sort, cada dia es fan més coses perquè aquesta discriminació s'acabi.

Si tu sents que t'estan discriminant, és important que no callis i que ho diguis a la gent del teu voltant.

Una abraçada ben forta!

Elena Crespi i Asensio - www.interpersonal.cat
Fbk: elenacrespipsico - @tarongesenceres