Infravaloració...

Hola! Sé que la meva consulta no és important, ja que hi ha gent que de veritat ho està passant malament, però necessito desfogar-me, i també necessito ajuda:
Mira, tinc 13 anys (l'any que ve en faré 14), i el meu defecte fatídic és que penso massa en el bé dels altres. Ja sé que a primera vista sembla genial, però de veritat que no, no és bo quan es fa excessivament. És a dir, pensar que els altres són importants està bé, però el que em passa a mi és que penso que els altres són més importants que jo. Que tenen preferència. Sempre intento ajudar els demés, fer-los somriure, em passo hores i hores escoltant a una persona per a que es desfogui però... jo mai em desfogo amb ningú. Simplement, els meus problemes no són tan importants, a ningú li importen. Tot el que fan, diuen o pensen els altres és millor. No estic parlant de competitivitat o enveja, simplement penso que els altres són més importants i millors, i ho accepto sense dir ni mu. També hi ha una altra cosa: si una persona i jo fem el mateix, lo meu serà pitjor... pel simple fet de fer-ho jo. Si ella vol fer una cosa i jo vull fer una altra, automàticament fem el que vol ella, no perquè ella tingui més autoritat ni res, ella ni tan sols ho diu, sóc jo la que diu "fem el que vols tu" perquè estigui contenta, saps? És així constantment, amb tothom. I per això moltes vegades surto perdent. Sempre em diuen que "sigui més egoista, que no pensi tant en els altres", i de veritat que ho intento, però no sé com, no puc, perquè no sé la raó per la qual m'infravaloro. O sigui, mai m'han fet bulliyng ni res, tinc amics (pocs, però en tinc), la meva família m'estima i tal... Llavors per què penso això? :S No li he comentat a ningú, això, he pensat de dir-li al meu millor amic (té 15 anys i és la persona més confiable de l'univers), però penso que no val la pena perquè al cap i a la fi ell té problemes molt més importants (els quals m'ha explicat i jo l'he ajudat)... No ho sé, no sé què fer, però la meva auto-infravaloració i la baixa autoestima són una mica excessives...
Espero que quan puguis em puguis ajudar, un petó i gràcies!
Alba

Hola! com estàs?

Això que dius em fa pensar en dues coses que potser et poden ajudar:
Si penses que els altres fan les coses millor que tu, enlloc d'agafar-ho pel cantó negatiu, et pot servir de motor per ajudar-te a millorar les coses que fas. Sempre ho podem millorar tot, oi? sense obsessionar-nos, és clar. Per tant, pots reconvertir quelcom que t'angoixa en quelcom que et serveixi de motivació per veure què pots fer per millorar.

Sobre en pensar sempre en els demés, tingues en compte una cosa:
És molt important que primer pensis en tu i et cuidis a tu perquè si no tens energia suficient llavors no podràs cuidar i donar importància a allò dels altres. Per tant, és molt important que busquis què necessites per a cuidar-te a tu i per a tenir-te en compte primer a tu per tal de que, després (i sempre després) puguis cuidar als altres. Aquest és l'egoísme sa, el positiu.

Una abraçada!

Elena Crespi i Asensio - www.interpersonal.cat