Una petita paraula, un gran problema.

Hola.

Tinc un dubte, bé, en realitat en tinc moltíssims, el meu cap està fet un embolic. I això que explicaré ara no sé si seria d'aquesta categoria. Fa un temps, vaig vomitar. No sé ben bé perquè, però ho vaig seguir fent. Em sentia millor quan vomitava, no sé si ho feia per sentir-me millor o perquè no estic bé amb el meu cos. Parlo amb passat perquè el que faig ara és pitjor, ara em tallo, bé, ho intento, però crec que no tinc el valor ni per fer això. Sóc dèbil i sensible. Ho he fet varies vegades, però cap bé, cap fins al final. Crec que jo, l'únic que vull és que algú em cuidi. Avui ha estat el meu aniversari. Representa que la gent el dia del seu aniversari està contenta, però jo no, he plorat, m'he tallat i pf... No vull seguir. En fi, a més a més, cada vegada em sento pitjor amb el meu cos, tot i que medeixo 1,63 i peso 49kg i algo. Mai arribo als 50kg, el meu pare diu que estic prima, però jo cada vegada em veig pitjor. Una amiga ho sap, sap que he vomitat, però s'ho va prendre com si fos una broma, no s'ho va agafar en serio. Jo mateixa aniria a un psicòleg, però no sé com dir-ho als meus pares. Em costa moltíssim expressar el que sento. Necessito a algú.

Gràcies.

Hola ~Casper!

Primer de tot, gràcies per la confiança.

Malauradament els vòmits i els talls només calmen l'angoixa a curt plaç. Realment no ajuden a resoldre el que veritablement et preocupa.

Si vols demanar ajuda a un psicòleg no ho dubtis. Explica'ls als teus pares que no et sents bé i que creus que necessites un cop de mà.

Espero que ells t'escoltin i t'entenguin i busquin ajuda per tu.

i si vas al psicòleg pensa que le més important és que siguis sincera.

Una abraçada ben forta!

Elena Crespi i Asensio - www.interpersonal.cat
Fbk: elenacrespipsico - @tarongesenceres