Hola CrazyMofo23. Sóc l'Assumpta, psicòloga d'Interpersonal.
En primer lloc, felicitar-te per preocupar-te tant de la teva amiga i voler-la ajudar. Ambtot, dir-te que el fet que ella se'n surti no depen només de tu i de les amigues. Ho dic perquè tampoc carregueu amb tota la responsabilitat. Pensa que té una família i està sent atesa per un/a professional psicòleg, per tant, de moment va ben encaminada. Per altra banda, ella també hi ha de posar de la seva part...això ja li deuen dir. Segur que rep la vostra ajuda de manera positiva, el què passa és quan una persona està passant per un moment així, de vegades sembla que no ho valori prou. El fet que no us ho digui obertament, no vol dir que no ho vegi o no ho valori. De vegades forma part del procés. Si descobriu o us diu que s'ha tallat ho heu de fer saber als seus pares o tutors, això en primer lloc. Crec que consells sobre com ajudar-la no en necessiteu gaires perquè de ben segur que ja ho esteu fent: trucar-la, preocupar-vos per ella, escoltar-la quan tingui ganes de parlar i no pressionar-la quan no en tingui, no jutjar-la pel què està passant, oferir-li l'oportunitat de fer coses, activitats, etc. però respectant les seves decisions, etc. El fet que se senti sola, tot i tenir-vos a vosaltres i segurament a d'altres persones, és un sentiment força freqüent quan una persona es troba deprimida, és un més dels símptomes que té aquesta malaltia. Poc a poc anirà millorant. N'estic convençuda.
Gràcies per la teva confiança. Una abraçada!
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat