l'amor em fa agafa depressió

Ultimament l'amor em fa agafar depressió.
Estic molt pillada de un noi...que vaig començar a parlarlo per xarxes socials.. i tot anaba super bé pero sempre el tenia que parlar jo...i al final un dia ens vam deixar de parlar...pero a carnaval vaig estar amb ell tota la nit...i ens van fer petons i tot...pero els dias seguents no xarrabem...pero un dia em va obrir per xarxes socials dien que em trobaba a faltar...pero ara ia no parlem fa temps, perque ni jo el parlo ni ell ami. I gràcies a tot aixo no tinc bona relació amb la meva familia...i també tinc la familia malament, i entre tot porto una depressió desde 1r d'eso i faig 4er d'eso...em passo moltes nits plorant, i he intentat cambiar amb la meva familia pero es impossible perquè els pares s'han separat i encara estan més malament, i al noi no li vull dir res perquè ja li he llepat prou al cul...i nose si de veritat em troba a faltar o nomes em vol vacilar...que creus sobre el noi i que puc fer respecte els dos temes...no puc disfrutar ni de la meva adolesencia...

Hola bonica!!! Quan ens sentim sobrepassats pels problemes ens hem d'imaginar alguna cosa que ens ajudi a visualitzar-los tots un per un i no tots a la vegada. Per exemple imagina't que has d'endreçar la teva habitació, obres la porta i puf!! hi ha tal merder que no saps per on començar!! veure-ho tot de cop et desespera i et fa rendir-te abans de començar, per tant el que has de fer un cop has obert la porta, és intentar no fixar-te en la imatge general sinó començar per una sola cosa, només una, per exemple el llit, apartes tot el que hi ha a sobre i fas el llit, un cop hagis fet el llit ja no ho veuràs tot tan negre i mica en mica aniràs endreçant les coses sense atabalar-te fins que hi haurà més coses endreçades que coses per endreçar. Tot el que m'expliques es barreja de tal manera que és normal que et sentis desesperada i creguis que tens una depressió. Però si agafes els teus problemes d'un en un, ja veuràs com no és tan difícil tot plegat. Comença per aquest noi, n'estàs segura que li has llepat tan el cul? a mi no m'ho ha semblat pel que m'has explicat. A veure, vau estar junts i tot sembla que va anar bé, la única cosa que sembla que no funciona és la vostra comunicació virtual, has parlat d'això amb ell? Intenta esbrinar si realment està per tu o no i un cop ho sàpigues sabràs com actuar, mentrestant tot el que t'imagines et fa més mal que bé, i potser estàs equivocada, no? No donis tantes voltes a les coses i passa a l'acció i t'asseus a esperar-te que les coses funcionin corres el risc de florir-te esperant, t'has d'arramengar i començar a fer-ho per tu mateixa, sense por! Sempre és més doloros perdre una cosa per no haver fet res que per haver-ho intentat, per tant mou-te! La resta de problemes que tens els has d'afrontar de la mateixa manera. Els teus pares s'han separat i n'estic segura que és dolorós, però perquè no intentes mirar-ho pel costat positiu enlloc del negatiu, ara ja no hi haurà mal ambient a casa, estaràs millor sense uns pares que no són feliços junts. Fes-los costat i intenta viure la teva vida sense que això t'ho impedeixi.

Prova durant uns dies a ser una noia positiva, veuràs que tot anirà millor així!!

una abraçada i molts ànims!!

Marina Marull
www.interpersonal.cat