Hola!! L'experiència em diu que els autodiagnòstics no solen ser gairebé mai encertats. Per tant abans de fer-te'n un espera't. A veure em dones molt poques dades per saber quins símptomes t'han portat a pensar això. Per tant, no puc saber si estàs equivocada o no, ara bé, si realment això et preocupa estaria bé que li poguessis dir a la teva mare i entre les dues buscar una manera de solucionar-ho. M'imagino que vas a l'institut, teniu allà una infermera o una psicòloga? Seria una bona manera de començar a investigar el que et passa. Si elles detecten qualsevol cosa que necessiti d'un tractament específic, t'ajudaran a comunicar-ho a la teva mare i si no és així, t'hauràs d'omplir de valor i dir-li tu mateixa. Pensa que la teva mare estarà encantada d'ajudar-te i que confiis tant amb ella com per explicar-li una cosa que et preocupa, per tant fes-ho sense por!
Molta sort!
Marina Marull
www.interpersonal.cat
