Hola Irene, primer de tot vull dir-te que ja tens un pas guanyat, el fet d'adonar-te que la teva conducta no és adequada és molt important per començar a millorar. La teva mare fa el que fan totes les mares, posar-te límits i educar-te, és la seva tasca com a mare, però això no vol dir que tu no hi tinguis res a dir. El que jo et proposaria és que intentessis parlar amb ella per solucionar-ho. Intenta buscar un moment del dia que les dues estigueu relaxades i de bon humor per iniciar la conversa, i diga-li com et sents quan ella et mana coses, intenteu negociar les coses que ella et demana. Si no et deixa estar a l'ordinador tot el dia, pacteu unes hores per poder-hi estar, amb el tema dels amics igual i així amb totes les coses que per tu siguin importants. És important que intenteu tenir aquesta conversa sense discutir-vos per poder arribar a acords. Intenta parlar sempre des del jo (jo em sento..., jo penso..., jo crec...) i valora-li la feina que fa com a mare, les coses que t'agraden d'ella, així es sentirà millor. I per últim si alguna vegada et torna a passar que et sents molt nerviosa, abans de posar-te a cridar i donar cops intenta comptar fins a 10 i respira pausadament, posant la teva atenció en la teva respiració, fins que et sentis més tranquil·la. N'estic segura que te'n sortiràs!
